Acabem d’entrar al mes d’octubre i comencem a notar els efectes de la tardor, que es faran més evidents amb el canvi d’hora. Vindrà allò de “a mi m’agrada més el de l’estiu”, “sí, però este és millor perquè dormim més hores” o “són les vuit, que ahir eren les nou”.

La novetat d’este any és el bombardeig d’opinions sobre si és convenient, bo, sa… o no, fer el canvi d’horari. Tot va començar amb l’anunci de Jean-Claude Juncker de suprimir-lo i que hauran de ser els països de la Unió Europea els que decidiran si viuen amb l’horari d’estiu o amb el d’hivern. Fins i tot s’ha fet una enquesta als ciutadans europeus en què ha guanyat eliminar el canvi amb un 84%, tot i que la participació ha estat de menys de l’1%.

Immediatament, han sortit experts de diferents àmbits que han lloat els avantatges d’un o l’altre o de quedar-nos com estem. Els físics afirmen que, a Catalunya, de quedar-nos sempre amb el d’hivern, per Sant Joan, es farà de dia cap a les 5 del matí, mentre que si optem per seguir sempre amb el d’estiu, a l’hivern sortirà els sol més tard de les 9. Això vol dir que haurem d’adaptar els nostres horaris laborals o, segons la temporada, anirem a treballar o a l’escola amb la calor del sol més fort o amb els fanals ben encesos?

Altres experts, els que es preocupen per la nostra salut, ens avisen de l’impacte negatiu que té el canvi horari sobre la nostra salut, sobretot en els xiquets i les persones grans, però l’exposició a la llum solar no en té?, em pregunto.

Ara bé, el que més em preocupa és el debat sobre els canvis en l’horari escolar. De tant en tant, sorgeixen comissions de savis que qüestionen el marc horari: si fem jornada intensiva, no és bona perquè els nens dinen tard i perden el temps fins que comencen les extraescolars; si fem jornada partida, hi ha massa temps per a dinar, surten de l’escola ben de pressa per a començar les extraescolars i arriben a casa passades les 21h; si escurcem el temps per a dinar, no se li atorga prou importància a l’educació alimentària, els nens no dinen amb les famílies… O siga, tot problemes.

Però, realment no s’aborda la qüestió de fons: tant si comencem a treballar o anar a l’escola de dia o de nit, portem els xiquets abans de les 8h a l’acollida, els deixem al menjador o dinant amb els iaios, els apuntem a extraescolars —una darrera l’altra fins a les 20h o 21h per tenir-los ocupats o perquè volem que siguin els més llestos, els que sàpiguen més anglès, música o teatre, els que juguen millor a bàsquet o futbol…— i tot això acompanyat de la pressió que cal dormir més hores, fer més exercici, estar més temps amb els amics…

Encara que canviem el fus o modifiquem el marc horari escolar, el rellotge no marcarà mai a gust de tots, però el nostre plantejament de vida laboral, familiar o personal, malauradament, ni és tema de debat ni hi ha interès que ho siga. Les autoritats europees s’haurien de plantejar crear dies de quaranta-vuit hores, potser així podrem acontentar tothom.

Escriptora. Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la URV. Catedràtica d’Institut i professora associada de la URV.