No tinc ben clar si la majoria de la població és conscient que a Espanya, des de fa molts anys, ha estat una pràctica habitual inflar currículums. Recordo haver llegit un article sobre aquesta qüestió fa bastant temps, i recordo també que es feia referència a un estudi comparatiu amb diferents països d’Europa. Aquesta pràctica prové d’un escàs, o inexistent, control administratiu, és a dir dels polítics, i és causa de la necessitat que els mateixos polítics tenien de presentar-se davant els seus homòlegs internacionals, especialment europeus, quan començaven a sortir a l’estranger a representar al seu país. Això era una autèntica pràctica d’autodefensa de la generació política de la transició, els primers polítics amb complexos a causa de la seva manca de titulacions superiors i postgraus.
Quin país!!

Després d’aquest moment, a l’inici del segon mil·lenni, una generació de polítics una mica més joves, decideixen que aquesta situació mereix ser controlada. Al meu parer es tracta de dirigents que saben perfectament el que ha estat passant. Dic això perquè qui crea l’organisme anomenat ANECA, que havia de ser el garant de les acreditacions universitàries, és Llicenciada a La Complutense, Màster en Ciència Política a la Universitat d’Ohio, Doctora en Dret, Premi del Centre d’Investigacions Sociològiques per la seva tesi doctoral, i professora titular de Dret Constitucional a la UNED. Alguna cosa li havia de picar a la Ministra Castillo per intentar posar algun control independent. Però resulta que la ministra designa al primer Director d’aquest elefantiàsic organisme, i aquest plagia un company de la Universitat de València quan està fent xerrades pagades per Argentina.
Quin País!!!

Per a mi, la veritable gravetat dels darrers casos més sonats (el de Cristina Cifuentes, la ministra Montón, o el de Pablo Casado), radica no en el procediment més o menys benevolent del que gaudien els agraciats per aconseguir les seves titulacions, si no del fet que l’institut que dirigia el pillastre Álvarez Conde feia i desfeia sense cap tipus de control, especialment els comptes de la universitat, d’on ja està acreditat que disposava sense cap tipus de limitació. Més facilitats…, més motius per pagar car…, més alumnes…, més diners a la butxaca!! Meravellós …. especialment per al pillastre Álvarez Conde.

Quin país!!

Fins aquí, tot més o menys predictible donada la nostra condició llatina i de buscavides impresa a foc durant milers d’anys al nostre ADN de sobrevivents.
Ara, el pas següent ja no l’entenc ni l’accepto.

Resulta que ara, fer un copiar y pegar de 500 paraules, fins i tot incloent errades del text original, ja no s’ha de considerar un plagi. Sabeu com acabaré aquest article doncs: Arde la calle al sol de poniente, dime luna de plata que quieres hacer, i tú i jo hem cantat a la vora del foc, hijo de la luna hoy puede ser un gran día. Que es fotin Radio Futura, Mecano, Manel, altre cop Mecano i, ni més ni menys que Joan Manuel Serrat. Jo sols m’he inspirat en 35 paraules de tots ells.
Que es fotin per que ara la portaveu del grup parlamentari al congrés que representa al govern, la Sra. Adriana Lastra, diu que afusellar menys de 500 paraules d’algú… no son plagi.

Quin País !!