El naturalista i explorador alemany Alexandre von Humboldt, després del viatge, en el que també va passar per les Terres de l’Ebre, i que ell va fer per la península Ibèrica, va dir que aquesta península era el lloc d’Europa on el tròpic i l’àrtic es trobaven més a prop. Parafrasejant aquesta cita, podríem dir que a les Terres de l’Ebre és on es troba més prop de la biodiversitat del nord d’Àfrica amb la del centre d’Europa. Només cal fer una excursió a peu de poc més d’una hora des dels baladrars del fons del barranc de la Vall, pel Mas de Barró, fins als fajos de la Portella de Calça, i en menys de 5 km trobarem algunes poblacions d’espècies que tenen els extrems de les seves àrees de distribució a més de 3.500 km de distància.

No ens estendrem ara i aquí en recomptar els hàbitats o les espècies rares que podem trobar al territori. Només cal que sortim portes enfora dels nostres pobles per contemplar l’espectacle fascinant que ens ofereix la natura a les Terres de l’Ebre.

Guaitar les raberes de femelles de salvatges pasturant al tardet als prats de la Font Ferrera o els grans mascles solitaris al fons del barranc de la Fou. Pujar a la serra de Montsià per Freginals, i en arribar a la Carena, descobrir la taca roja dels flamencs a la punta de la Banya. Anar un dia d’hivern amb lluna plena i vent de dalt a veure els milers d’ànecs i fotges que s’arreceren a la badia del Fangar. Sentir el so, com l’aire dels tubs d’un orgue, de les voltes dels voltors al Boixet.

Anar als tolls de la Caramella i, si no pots banyar-te, a remullar els peus per relaxar-te mentre les madrilles t’escaten els dits. Observar des de dalt del roquer de Sol-de-riu un grup de tallahams caçant sards o moxarres arran d’aigua. Passejar per la mar de fora a la platja del Trabucador després d’una llevantada. Submergir-te a les cales de l’Ametlla de Mar i descobrir un món ple de vida i color damunt del substrat rocós. Escoltar de nit a la ribera el rau-rau de les granotes, ara que han tornat de nou als arrossars. Sorprendre’s pels vols de milions d’efímeres a la riba del riu o de libèl·lules als sosars del Delta.

Pujar per les vores de l’Ebre i veure com la boira de riu, que baixa pel mig de la vall, s’atura en sec al coll del Som i la broma cau com una cascada per damunt de l’aigua de l’Assut. Sentir l’olor de terra mullada després d’una tronada. Passejar entre els camps d’oliveres de les faldes de la serra de Godall i gaudir de l’equilibri d’aquests singulars jardins zen. No cal buscar grans espectacles, tot a la natura és extraordinari des de la muntanya més alta a la flor més menuda. I la natura produeix a tota hora salut, benestar i felicitat.

Per això la natura no és un lloc a visitar, la natura és la nostra casa. I en alguns territoris, com es el cas de les Terres de l’Ebre, això pren un sentit indubtable.

Però a les Terres de l’Ebre la natura representa a més uns altres valors. El filòsof Aldous Huxley va escriure irònicament fa molt temps que: “Les flors i els paisatges tenen un gran defecte, són gratuïts. Estimar la natura no dóna treball a les fàbriques”. Per sort la visió que denunciava aquesta frase, avui ha canviat.

A les nostres comarques la natura no només és, com sempre ho ha estat, la font de producció de la nostra principal indústria, el sector primari, sinó que gràcies al seu atractiu i també a l’acció dels dos parcs naturals és un bé comú, un servei, que genera ocupació i negoci.

Fa unes quantes dècades una de les primeres dones que va obrir una casa de pagès al Poble Nou del Delta, em va dir: “mira quins capritxos tenen els de Barcelona que s’aixequen a les sis del matí per anar a vore allò que natros podem vore tot l’any”. Aquestes paraules resumeixen, d’una forma casolana però clarivident, allò que jo volia explicar: la natura a les Terres de l’Ebre és un goig, és la nostra casa, el nostre hàbitat, i és un puntal de la nostra economia.

Només cal que la cuidem, la compartim i en gaudim. Com deia Huxley és gratis, però val més que la majoria de les coses per les quals habitualment paguem. Però, això últim no és una qüestió de preu sinó de valors.23

Biòleg i museòleg.