Sorprèn que encara hi haja persones que creuen que el feminisme és el contrari del masclisme. El feminisme és un moviment molt divers que treballa i viu per la igualtat entre les persones, no només igualtat entre hòmens i dones, sinó entre tota la diversitat de persones. I el camí cap a la llibertat i la igualtat que moltes desitgem ha de ser feminista, treballem per una república feminista. Per què ho fem és perquè no volem reproduir l’Estat tal com ara el tenim. L’estat patriarcal està dominat per jerarquies que no han suprimit només els drets de les dones, sinó que també permeten el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia. Un estat que manipula i nega llibertats, això sí, sempre afavorint els privilegiats, entre aquests privilegiats hi impera el poder que podríem anomenar masculí.

Qui controla el poder polític i econòmic és qui gestiona les polítiques públiques, polítiques molt apartades de la realitat, del dia a dia de la gent, de les necessitats reals, per enlloc s’albira el canvi necessari, i la igualtat i la justícia social esdevenen utopies que no han de ser utopies sinó realitats tangibles que ens porten a un món millor. Aquest model d’estat no ens reconeix tots els drets, és l’estat patriarcal i capitalista que té molt clars els seus objectius: acumulació de capital, explotació dels recursos humans, explotació i destrucció dels recursos naturals, si cal expropiació també. A les dones no se’ns reconeix ni el dret al propi cos, el dret a decidir també inclou els drets sexuals i reproductius.

Aquest estat depredador ens pren fins i tot l’espai vital, ens tracta com a consumidores, perquè la riquesa es concentre entre la minoria hegemònica i on la majoria de la població viu i treballa de manera precària, cada cop més! Jo no vull viure en un estat capitalista i patriarcal (inherents l’un amb l’altre), aquest estat (no parlo només d’Espanya, a Catalunya també es reprodueix tot això, i a la majoria d’estats) no el vull ni el desitjo per a ningú del món. Si caminem cap a la independència, construïm un nou model, allunyem-nos d’aquestes pràctiques que acaben en una corrupció exacerbada, que són hereves de les dictadures, de les monarquies, de les guerres…

Els feminismes ens han de servir per evidenciar que l’estat, tal com ara ens el toca patir, ens conquesta, ens controla, s’apropia i no ens deixa decidir res de res. Des del feminisme l’objectiu és clar, posar la vida al centre de tot, també de la política, perquè l’assumpte va més de convèncer que de vèncer, les dones hi hem de participar activament, de baix cap a dalt, molt més enllà de l’alliberament de la dona, també l’harmonia amb la natura, la solidaritat, la cooperació, la resistència, el suport mutu… tots els valors que ens allunyen d’un estat centralitzat i homogeni. Podem anar fent des de la quotidianitat diària, mostrant que hi ha altres maneres de relacionar-se, de viure i anar posant-les en pràctica.

La pràctica del feminisme passa pel nostre protagonisme en la construcció de l’organització d’una nova vida social, més justa, solidària, igualitària, horitzontal, inclusiva, antiautoritària …i tots els adjectius bonics que vulgueu. No és tan utòpic com sembla, i no va d’adjectius bonics, sinó de realitats que hem d’anar construint en la nostra vida, dia a dia, amb alegria, a més a més, si pot ser.