La diada d’enguany és molt especial. Només cal que feu l’exercici de visualitzar (i sentir) tot el que ha passat des del darrer 11 de setembre. Jo no em podia imaginar el que viuriem al llarg de tot aquesta any, sabia que seria mogut però no al nivell que finalment ho ha estat! Encara recordo la darrera vegada que vaig conversar amb Jordi Sánchez, era la vespre de la diada del 2017 i vaig anar a l’acte oficial de la Generalitat. Allí em vaig trobar amb Jordi i vam comentar, és clar, la situació política. Em va dir que tenia ganes que s’acabés el procés i fer més vida personal, de poder anar al delta a fer una paella, menjar baldanes i mirar ocells…Això era deu dies abans dels fets del 20 de setembre i menys de dos mesos abans que Jordi ingresés injustament a la presó.

Entremig el gran dia de l’u d’octubre, que tots recordarem amb emoció i indignació per la resta de les nostres vides. A continuació un rastre d’empresonats i exiliats, bona gent que ha arriscat les seues vides per provar de dur a terme el que els electors vam triar. No els podem oblidar de cap manera. No ens aturarem fins que tornin a casa lliures per viure en un país lliure. Aquesta diada és un pas més, especial, necessari, per assumir el passat amb dignitat i esperit crític i encarar el futur amb determinació i esperit lluitador. La llibertat personal i col.lectiva té un preu, el de no tenir por i estar disposat a caminar un camí difícil, les coses que paguen la pena mai són fàcils. Ens cal molta maduresa personal i col.lectiva per saber caminar amb consciència plena i arribar a bon port. Som-hi!

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.