La llegenda més antiga de Catalunya és el títol de l’app que ens endinsa en la visita virtual a un dels abrics més importants de les Terres de l’Ebre: el de l’Ermita d’Ulldecona, a la Serra de Godall. No crec que sigui casualitat que els autors hagin escollit la paraula llegenda. L’home, des de l’inici de la seua existència, ha tingut la necessitat i, per sort, la capacitat de narrar. Les pintures rupestres en són un dels múltiples testimonis: escenes de caça o de recol·lecció, grups d’homes i/o dones, ramats d’animals salvatges i domèstics… que ens han apropat i informat de la manera de viure dels nostres avantpassats.

Aquesta dèria per comunicar-se s’ha mostrat de formes diverses des del Quaternari: incisions i marques fetes sobre pedres, ossos o closques d’animals amb finalitat informativa, religiosa o endevinadora, mans pintades en negatiu sobre abrics de les muntanyes… fins a arribar al naixement de l’escriptura amb signes cuneïformes a l’antiga civilització de Mesopotàmia, com una manera de registrar les transaccions comercials i administratives que es produïen en la que va ser la primera ciutat.

Tot i que les manifestacions literàries més antigues que conservem són del mateix moment de l’aparició de l’escriptura (El llibre dels morts, text que recull ritus funeraris, i l’Epopeia de Guilgameix, poema èpic sumeri), sabem que la literatura va nàixer com a transmissió oral de relats i poemes que tractaven d’esdeveniments per a entretenir a l’audiència i de narracions mitològiques per a simbolitzar valors i creences.

Podem afirmar, doncs, que la narrativa, la poesia, la pintura…, en definitiva, l’art i la creativitat formen part de l’home des que existeix. A les nostres terres en tenim múltiples evidències perquè han estat habitades des de fa milers d’anys gràcies al seu bon clima, l’aigua abundant, la quantitat i varietat de vegetació i de fauna per a subsistir, un relleu adient per a resguardar-se i protegir-se. D’això n’ha quedat una bona petjada amb els abrics de Cabrafeixet (Perelló), Ermita de la Pietat d’Ulldecona, Font Vilella de Tivissa, dels Masets i de les Llibreres (Freginals), Cova dels Rossegadors (El Boixar)… testimonis d’aquest afany narratiu de l’ésser humà. Recentment, la troballa de les pintures del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) ha despertat un gran interès no només perquè demostren que hi ha un nexe d’unió entre tots els abrics repartits des de les comarques del nord de Castelló fins al Baix Ebre (tots amb vista al Mediterrani), sinó per la presència d’un personatge d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un cap gran amb forma el·lipsoidal, com a mostra de la nostra imaginació i creativitat. Qui deu ser? Potser en podríem escriure una novel·la…06

About the Author:

Escriptora. Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la URV. Catedràtica d’Institut i professora associada de la URV.