Pensament, sentiment, emoció, conducta, o……, Conducta, Emoció, sentiment i pensament… o???

Les persones, tal com ha de ser, som diferents, pensem diferent, sentim diferent, ens emocionem per situacions i fets variats, i, evidentment actuem de formes molt dispars.. Faltaria més!.
La riquesa d’una societat se sosté, entre altres valors i fets, en acceptar que no tots els seus membres es comportaran igual, que no tothom tindrà un pensament únic… Cadascú de nosaltres portem, individualment, una “petjada cel·lular” en podríem dir; som fruit d’una història particular, d’unes situacions familiars concretes… Alhora, cada persona s’ha format en uns valors i ideologies que responen al seu caràcter, a les conviccions que ha anat adquirint, a les formacions que ha anat rebent, a les amistats amb qui s’ha relacionat… en definitiva al mateix tarannà…

Una part de la nostra societat aquests darrers mesos i especialment, des del mes d’octubre del 2017 es pot sentir amb una mescla d’emocions, sentiments, pensaments… intensos, bonics i a la vegada de molta tristor.

Deixeu-me que em refereixi a una part important de la nostra societat, uns quants milers de persones, que, després de molts mesos de sortir al carrer, d’activisme des de diferents vessants, de reunions, de debats… Ens vam sentir emocionats quan finalment vam poder votar i decidir quin volíem que fos el futur del nostre país… M’estalvio, els fets que van succeir després i durant tot el mes d’octubre, remarcant el 16 d’octubre i el 2 de novembre quan comencen els empresonaments! Si que voldria incidir en les emocions, sentiments, pensaments i conductes que aquests fets han generat en una bona part de la població, i que cal tenir presents pot ser per entendre una mica el que ara veiem cada dia als mitjans de comunicació quant a la “guerra dels llaços”, com si això fos quelcom barroer o simplement una bretolada. Crec que no és just i cal que ho reflexionem.

La majoria de les persones que volem que Catalunya tingui el dret democràtic a poder decidir si vol ser un país lliure i independent, dret pel qual portem tota la vida lluitant…, la situació actual ens genera:

-EMOCIONS: variades imagino, i cadascú es deu sentir les seves. Però si podríem sintetitzar dient que és comú l’emoció de tristor, especialment cada cop que vivim un moment feliç i bonic i ens venen al cap els nostres polítics i líders socials empresonats o exiliats. També sentim un estat emocional algun cop de “depressió col·lectiva”, de sentir-nos una mica impotents, orfes… El sentiment d’enfado, de certa ràbia, especialment quan veus la lectura que es fa a mitjans de l’estat de la situació…

– Aquestes emocions, amb els pensaments que les acompanyen, han d’ajudar a fer comprendre les CONDUCTES que la població estem portant. Conductes pacífiques, en cap cas contra ningú, sinó a favor de… Conductes i comportaments als quals tenim dret per donar sortida a la greu situació que estem i, estan vivint especialment els presoners i exiliats i les seves famílies. Penjar un domàs al balcó, posar llaços grocs… Ha d’implicar una conducta que fa mal a algú?

Puc entendre que hi ha persones que tenen emocions, pensaments diferents en aquesta situació, i hi tenen tot el dret! Poden expressar-ho amb les conductes i emocions que creguin, només faltaria! Però que sigui una conducta que doni sortida a aquests estats, i costa entendre, i acceptar, que, els que trauen llaços, realitzin aquest comportament sent reactives emocions, sentiments totalment lícits!