Com no podia ser d’altra forma, la famosa globalització també ha arribat al món de les espècies biològiques. Són ja milers les espècies d’animals, plantes i microorganismes que viatgen a qualsevol racó del món, i algunes (cada cop més) es fan les ames del carxofar… Es tracta d’espècies “tot terreny” disposades a triomfar arreu i causar tota una colla de problemes, tant a les altres espècies “locals” com a les nostres butxaques: són les espècies invasores.

Entre els primers exemples més famosos a les Terres de l’Ebre tenim el musclo zebrat i el cranc americà, que han quedat desbancades per noves “estrelles” com el caragol poma, el cranc blau o la granota bou. Però això no ha fet més que començar, i cal que ens ho mirem en perspectiva (futura) per ser conscients del que ens cau a sobre i poder reaccionar d’una forma coherent.

Els impactes de les espècies invasores seran en el futur d’una dimensió que ara ens costa imaginar (cada cop menys), però és una onada impossible d’aturar. La gran pregunta és: hem de parar el cop o hem de “surfejar” per damunt de l’onada? Segurament les dos coses, però depèn de cada espècie, de cada lloc i del moment en què la detectem. Cal estudiar bé cada cas!

L’homogeneïtzació dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la proliferació desmesurada d’unes poques espècies, és una altra conseqüència indesitjable del model actual de “desenvolupament”. Un model basat en el transport barat de mercaderies i persones, un model que ha portat a la irracionalitat productiva i territorial. Si la producció se’n va lluny de casa, el transport es multiplica, i amb ell les seves conseqüències negatives, que són més de les que ens pensem. Ja m’imagino els futurs plats típics del delta de l’Ebre: suquet de silur, mariscada de musclo zebrat, pernils de granota bou… i la paella, de cranc blau!

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre