L’Esperit crític ha de perdurar

En aquest dies d’estiu en què el calor apreta més del degut, la sensació de xafogor asfixia les ànimes, l’escalfor abrasiu de l’ambient invita a estar assegut en una hamaca de “xiringuito” sota la ombra d’una ombrel·la, prenent un cerveseta o una orxata ben fresqueta, llegint un llibre. Mentre esperes que passin les hores de sol amb tota la tranquil·litat i paciència del món vas fullejant poc a poc les fulles d’algun llibre que has elegit per passar el temps, esperant que una brisa marina de mig jorn o de llevant et suavitzi la sensació de calor i deixes de pensar si estem vivint realment un canvi climàtic.

Un d’aquests llibres elegits per passar les tardes d’aquest estiu a la fresca a la vora de la mar Mediterrània és un llibre de recerca i investigació sobre la premsa escrita local de la comarca del Montsià, escrit pel jove rapitenc, Jaume Guzmán, anomenat :”La comunicació local i premsa històrica al Montsià”. En aquesta obra trobem un recull de revistes inèdites que ens situa en els inicis de la premsa escrita a les nostres terres, com per exemple: El setmanari “el Faro”, que va aparèixer l’any 1904 o “el Liberal” que es publicà per primera vegada a l‘any 1905, els dos setmanaris neixen a la ciutat d’Amposta i són d’ideologia política totalment contraposada. Un llibre interessant per conèixer el nostre passat més recent. Un passat que va anar creant escola a la majoria dels nostres pobles, apropant les noticies, la cultura i la política a la majoria de la població ebrenca que fins l’aparició d’aquesta premsa local era d’ús exclusiu d’una sola minoria. La seva missió de cohesió social i cultural mai serà compensada.

Aquesta obra de recerca de Jaume Guzmán, sobre els mitjans de comunicació escrits locals, en fa venir a la memòria aquella revista de l’Institut Berenguer IV d’Amposta, que durant part de la dècada dels vuitanta del segle passat es publicava a càrrec dels estudiants de l’ institut. La revista s’anomenava “Un xic de tot”, tenia un esperit crític, revulsiu i inquiet que intentava emanar les inquietuds dels estudiants. Un revista, tot s’ha de dir: mai va ser ben vista per la majoria del consell escolar i equip directiu. La falta de control i de directrius superiors comportà que més d’un membre del consell de redacció tingués una trucada o una visita a casa dels seus pares per tal de intentar que deixés de col·laborar. El cert, és que l’efecte de les recomanacions mai va funcionar i l’únic que provocà era un augment de l’esperit lliure i contestatari per part dels estudiants i col·laboradors de la revista.

Tanmateix, veient els articulistes i columnistes de l’Ebredigital observo que una gran majoria d’ells van col·laborar en la publicació i redacció de la revista “Un xic de Tot”. Una revista que fa més de 30 anys que va deixar-se de publicar, però pel que sembla, deixà una bona llavor crítica i esperit de canviar les coses. Curiosament, aquests dies d’estiu, rebia la trucada d’un futur cap de llista a l’alcaldia d’un municipi ebrenc, el qual, em comentava , que l’alcalde del seu municipi, l’havia telefonat a certes hores de la nit per tal de comentar-li la seva indignació i malestar sobre un article que havia publicat a alguns mitjans de comunicació ebrencs. La veritat que em vaig sorprendre i indignar a la vegada. Sembla ser que cert tics caciquistes i autoritaris són difícil d’extirpar en la nostra societat ebrenca. Mani que mani perduren en el temps. Potser, encara no entenen alguns que vivim al segle XXI i que cadascú pot escriure del que cregui convenient i consideri més oportú. Segurament, en aquestes terres les idees i pensament del filòsof austríac, Karl Popper, encara no s’acaben d’entendre massa bé i la falta d’esperit crític és un mal que encara perdura.

Economista.
X
X