És possible un turisme sostenible al Delta?

2018-08-08T11:06:42+00:0012 d'agost de 2018|Firmes ebredigital.cat| Terres de l'Ebre|TURISME SOSTENIBLE|0 Comentaris

El turisme a les Terres de l’Ebre s’ha convertit en una de les principals fonts d’ingressos i un dels sectors econòmics més importants, és per això que és important regular-lo i determinar quin turisme volem definint el model, abans que sigui el mateix mercat el que l’acabi definint, que ja sabem com sol acabar, megacontruccions fins a primera línia de mar.

Ja fa anys que el concepte de turisme sostenible està damunt la taula com a model a seguir pel territori, però és important fixar els objectius i marcar les línies estratègiques perquè aquest pugui ser així, perquè això ens porta a una pregunta, realment és possible un turisme sostenible?

A banda de grans lemes i plans estratègics, com es delimita un espai natural, protegit perquè continuï sent així però que pugui tenir un aprofitament turístic?

El Delta compta amb molts avantatges i pot convertir-se en un referent pel que fa a la compartició d’espais entre turisme i naturalesa, i ho pot fer gràcies a la protecció que ofereix el Parc Natural i de l’altra que per sort la bombolla immobiliària va explotar abans que arribés a les nostres platges.

Però perquè el compartiment d’espai sigui una realitat s’han de delimitar els usos dels espais, trobant l’equilibri entre la conservació i el rendiment econòmic.

La planificació és el primer pas, com per exemple, delimitar de forma clara on es poden construir nous establiments turístics, però també és important definir el com, i marcar-ne unes exigències ecològiques mínimes, perquè aquests nous establiments compleixin amb les màximes normatives mediambientals i sostenibles.

Un altre cas serien les cases rurals, escampades per tot el Delta, un aprofitament d’aquestes pot crear una xarxa de masies i cases que respectin l’entorn i el territori. Amb això es pot crear un gran parc d’habitatge turístic capaç d’assumir una major capacitat de turistes sense que això comporti la construcció de nous habitatges.

Un altre punt calent al Delta el trobaríem en la capacitat de càrrega turística (capacitat màxima de turistes que pot suportar un espai sense que això el perjudiqui) que tenen alguns punts tan fràgils com pot ser la platja del Trabucador o la d’Eucaliptus. Després de la polèmica de la setmana passada on es reivindicava la necessitat d’una platja adaptada per a animals domèstics, potser ha arribat el moment de delimitar els usos de la platja al mateix temps que es delimiten els espais, pot una platja com el Trabucador suportar l’afluència massiva de cotxes que hi ha a l’estiu? Pot suportar que hi hagi desenes d’autocaravanes acampades? Quin és el seu límit? Pot ser un punt de referència del món del kate i el surf i a la vegada ser respectuosa en la fauna?

Potser ha arribat el moment que si volem aconseguir l’objectiu real de què el Delta sigui una destinació turística sostenible i que continuï sent una sortida econòmica per a la població ebrenca (i pugui fins i tot augmentar) es delimiten els usos i es defineixen les capacitats màximes de càrrega que cada espai pot suportar, i aquesta tasca sobrepassa els mateixos ajuntaments, ha de ser un consens de territori.

Autor:

Diplomat en turisme i periodista.
X
X