L’1 d’octubre del senyor Sabaté

Una de les frases que més s’ha utilitzat a Catalunya durant les darreres dècades en el camp polític és la del president de la Generalitat, Josep Tarradellas, quan afirmava que ‘en política es pot fer tot menys, el ridícul’. Això, i molt més, és el que ha fet el subdelegat del Govern espanyol de Tarragona, Joan Sabaté, negant que hi hagués hagut violència per part de les forces de seguretat de l’Estat l’1 d’octubre, i mostrant-se absolutament convençut que l’actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil contra els votants va ser correcta.

Que un ebrenc, independentment del seu color polític, negui les imatges i els testimonis dels veïns de la Ràpita, Roquetes i Móra la Nova que van patir la brutalitat policial, fa pena. Molts recordem el xoc emocional que ens va provocar veure com pegaven impunement a persones pacífiques dels nostres pobles veïns.

Sabaté amb les seves declaracions falta a la veritat, es desacredita com a polític i ofèn a molts ciutadans de les Terres de l’Ebre. Contradiu, a més, les votacions que han fet companys del seu partit en alguns ajuntaments condemnant aquelles agressions. Ell sap que aquestes afirmacions no li comportaran cap cost polític perquè el càrrec que ara ocupa no li ve dels vots dels ciutadans, sinó dels serveis prestats al PSC-PSOE. Ara bé, hauria de saber que potser ajuden a fer que el seu partit vagi tenint un paper cada vegada més secundari i menys determinant en la política ebrenca.

La deriva que ha agafat el PSC, i en concret el de la ciutat de Tortosa, per evitar la fuga de vots cap a Ciudadanos, no neix amb l’article 155, sinó que té antecedents interessants. Recordem com ja a la Diada de 2014, el llavors senador Joan Sabaté, participà en l’acte organitzat per Sociedad Civil Catalana a Tarragona, al costat d’Alicia Sánchez Camacho, Albert Rivera i Plataforma per Catalunya, entre d’altres.

La imatge que ha projectat el PSC, a partir de declaracions com les de Sabaté, i d’altres expressades per regidors com Enric Roig, o bé, actuacions com la de Francesc Miró al Consell Comarcal del Montsià; poden tenir efectes contraproduents per la imatge del partit en aquells pobles on no hagin de competir amb Ciudadanos a les eleccions municipals.

Si repassem la trajectòria política de Joan Sabaté, veurem que no s’ha caracteritzat per exercir un lideratge territorial, però en canvi sí que ha estat protagonista en diversos debats i controvèrsies sobre les Terres de l’Ebre. Una de les més curioses va ser quan, des del Senat, en la seva defensa del projecte Castor, va proposar al Ministre Joan Clos d’instal·lar, al polígon Catalunya Sud, entre Tortosa i l’Aldea, la planta de gas terrestre del magatzem submarí.

El nomenament de Sabaté com a Subdelegat del Govern de ben segur que va generar expectatives entre la gent de les Terres de l’Ebre perquè se suposava que amb ell hi hauria una major comprensió per donar solució als dèficits històrics que l’Estat té pendents amb les nostres comarques. Ara bé, quina comprensió i determinació es pot esperar de qui nega la realitat i justifica unes actuacions inadmissibles que perviuran en la memòria col·lectiva de la gent de les Terres de l’Ebre?

Desconeixem si les afirmacions de Sabaté han millorat la reputació de la Subdelegació del Govern espanyol, però potser ho podria constatar ell mateix si en un dels seus desplaçaments pel territori visités els pobles de la Ràpita, Roquetes i Móra la Nova. Acompanyat dels responsables policials de l’operatiu de l’1 d’octubre, Sabaté podria explicar als seus habitants l’excel·lent i exemplar feina de servei a la comunitat que va fer la Guardia Civil i la Policia Nacional, el dia del referèndum. No es pot descartar que les mostres de gratitud i de reconeixement dels ciutadans cap als representants de l’Estat emocionessin al mateix Sabaté.

Autor:

Escriu un comentari
X
X