Avui hi ha lluna nova. Fa 80 anys hi havia lluna plena, era el 16è dia de la Batalla de l’Ebre (encara en quedaven 99 més), s’iniciava la segona ofensiva feixista. La Cota 709, on hi ha el monòlit en honor als Biberons, com la resta de les de la serra de Pàndols eren escombrades per l’artilleria.

Així ho descriu Joan Lluch, una de tantes narracions dels combatents, morts o supervivents, que van escriure en cartes a casa, en els diaris personals o relatar en entrevistes i converses familiars.

“A les set del matí comença l’artilleria. El xiulet agut dels obusos que es queden curts o van més lluny, el xiulet dels que cauen a la vora dels homes, quan rebenta la càrrega explosiva i les estelles de pedra i metralla acaben impactant o cauen sobre l’espatlla o el casc dels combatents… que criden a la mare, o improperis sense sentit, heretgies i renecs, o canten”…

Els defensors de la serra no tenen fortificacions. No hi ha parapets, ni rases, ni filats… El soroll de les granades que escupen més de cent canons, els atordeix. Es diuen coses a si mateix per què és impossible sentir el company.
Tres hores durant les quals la pols se’t fot al fons de la gola i no es pot beure aigua per calmar la sequera, perquè qui és el guapo que aixeca el cap per a fer un trago de la cantimplora. La calor i la set són les altres armes que assetgen.

La Cota 705 estava defensada per la 11 Divisió republicana de la IX Brigada de Líster, que va lluitar contra la Divisió Novena de les tropes rebels del general colpista, Francisco Franco.

Així va començar el 10 d’agost de 1938. Al vespre, recollir els morts i ferits. Menjar l’escassa ració, mirar de proveir-se d’aigua, … tot, sense deixar de vigilar i fer guàrdia. Només aquell dia van haver-hi 600 baixes.

L’endemà seria idèntic, però s’hi afegí l’aviació feixista, amb bombes alemanyes de 500 quilos, que s’assajaven per primer cop a la cota 705.

D’això fa 80 anys, però la llei de Memòria Històrica malda per imposar-se amb èxit escàs. L’actual president espanyol sembla posar-hi la banya, i ha de mantenir el coratge per no fer-se enrere, però a Catalunya portem anys d’avantatge. L’Estat no posa els mateixos recursos que va esmerçar per reprimir Catalunya fa nou mesos. No diguem per neutralitzar el feixisme, que campa impune (cal recordar que, tot i la condemna de l’Audiència Nacional pels fets de Blanquerna contra el president de la Generalitat, els feixistes són al carrer; mentre els demòcrates de Catalunya són a la presó preventiva per un delicte inexistent. Per un relat fabulat amb informacions falses, només de part, sense contrastar.

La Transició va ser un miratge, i cada dia que passa queda més clar. Es va segrestar la legitimitat de la República i es va complir el testament del dictador, sense referendar la monarquia com a model d’Estat, que amb al temps s’ha revelat corcada. Espanya és l’únic país que no ha condemnat la dictadura i per això el feixisme campa (la Fiscalia he emprés cap acció pels militars a la reserva que han fet apologia del colpisme?).

Per no canviar, no s’ha canviat ni l’hora: encara anem 60 minuts per davant del que correspon al meridià de Greenwich, segons va decidir el dictador per simpatitzar amb Hitler. Igual que ara es promou la reforma horària i tenim l’oportunitat de posar-nos a hora europea (en tots els sentits), cal impulsar també el veritable procés democràtic.

Si Espanya no vol seguir, que deixen fer-ho al poble de Catalunya; en cas contrari, l’estan subjugant… i deixem de ser ciutadans per esdevenir súbdits.

Periodista.