Creieu que hi ha desafecció dels ciutadans amb el sistema polític? Hi ha baixa participació a les eleccions? Hem de regenerar la democràcia començant pel sistema electoral? Hem anat cap a una creixent desafecció cap als partits tradicionals? Hi ha irrupció de nous partits? I a Catalunya, en concret, s’ha erigit la societat civil en un actor polític de primer ordre?

Personalment, responc de forma afirmativa a totes aquestes preguntes i penso que, en les properes eleccions municipals del 2019, on tenim el dret d’escollir a les nostres representants més pròximes a la ciutadania, s’haurien d’aconseguir esborrar fronteres partidistes i vehicular la immensa potència ciutadana cap a un objectiu concret: la consecució de l’Estat propi per evitar l’espoli fiscal i les limitacions en infraestructures a què ens sotmeten els governs espanyols, a més de poder ser un Estat inclusiu (on hi cap tothom i que no anirà contra ningú), un Estat amb més justícia social, un Estat amb més bons serveis públics, un Estat amb una economia més social, més equitativa, més sostenible (amb un sistema financer menys especulatiu) i un Estat de regeneració democràtica. I que millor que començar amb aquesta regeneració democràtica, de més participació de la ciutadania a les properes eleccions municipals i així donar més transparència.

He tingut l’oportunitat de parlar en persones vinculades directament o indirecta en la política municipal de les Terres de l’Ebre, i el seu posicionament és que els partits continuen sent necessaris, i així és, no obstant, a nivell municipal, veig molt interessant tenir lideratges compartits i complicitats ciutadanes, amb un plus més, superar sigles polítiques, que per mi, seria la clau.

Des d’un punt de vista polític personal i respectuós amb qualsevol altre, s’hauria de contribuir a construir la República Catalana des del municipalisme i això, significa invertir l’ordre polític establert i fer política des del carrer. L’1 d’octubre de 2017 i els dies anteriors, no em cansaré de repetir-ho, el recordem moltes perquè va ser una fita aconseguida amb la força del poble. La cultura política que va néixer a nivell social a partir de l’1 d’octubre va ser molt important i cada cop incorpora més gent que pensa que la situació ha de canviar, i com també hem comprovat, no pot recaure tota la seva responsabilitat en alguns polítics o en líders de partits, sinó en la ciutadania. Tindrem el que serem capaços de fer i de defensar totes i tots.

Per fer l’anterior, l’escenari idoni per mi seria que tots els partits polítics que defensin la República catalana als municipis, confiessin en la confluència en una mateixa candidatura d’electes  (elegits en unes primàries), és a dir, confluir en un projecte conjunt tan potent que evités que altres grups apareguin. No obstant, ja s’hauria d’estar treballant, atès que amb la regla d’Hont, quan una llista acumula molts vots, fa que sigui fàcil que apareguin altres grups més petits amb pocs vots.

Alguns partits ja han començat a ampliar la base per preparar les eleccions de 2019 a diferents municipis de les Terres de l’Ebre (com amb Plataforma ciutadana Tortosa Sí i Plataforma cívica i política Més Deltebre), però serà suficient per tenir “ajuntaments republicans”? Si bé, està clar, que no es pot generalitzar i que cada municipi té les seves peculiaritats amb les diferents correlacions de forces, seria un greu error fer llistes unitàries per oportunisme polític, és a dir, perquè així algú pot continuar conservant el seient, i per això, parteixo de l’anàlisi i si és aconsellable impulsar també un procés de primàries al municipi.

Per la meva experiència com a regidora municipal, em satisfà molt treballar en llistes transversals i així ho estic fent en l’actualitat, però en aquests moments, amb les eleccions municipals del 2019, on el sentit de país ha canviat des del 2015, on els partits i coalicions polítiques han sofert variacions en el sentit més pur ideològicament parlant i a més a més, no donen els resultats esperats per bona part de l’electorat, considero que amb el moment tan excepcional que vivim i abans d’aquesta regeneració democràtica que hem d’aconseguir amb un Estat propi, penso que cal: en primer lloc, l’esforç de la ciutadania (implicació activa al món local) i, en segon lloc, l’esforç dels partits polítics (llibertat per no formar llistes de partit, sinó de persones compromeses en el món local i amb l’objectiu de fer un “ajuntament republicà”), i per això, potser serà necessari renunciar a les sigles del partit per confluir més persones. Serà possible?

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES