Sempre és un tòpic el que parlem dels joves, del seu futur, de la seva motivació o desmotivació,.., I sobretot que ho fem els que ja tenim uns anyets… Jo recordo quan els grans de casa parlaven dels joves, com si “qualsevol temps passat fou millor”, com si “quan jo era jove, això no passava,…Aquestes “sentències” a mi no m’agradaven gaire… I ara m’adono que en més d’una ocasió les sento i jo mateixa les puc repetir…

Cert és que el paper dels joves canvia d’una generació a una altra, els meus pares de joves no feien el mateix que els seus, jo de jove no feia el mateix que els meus pares, i els meus fills ara no fan el mateix que feia jo a la seva edat. Però, és que els temps canvien i no només per als joves, sinó per a tothom!.

La reflexió però, m’agradaria portar-la cap als joves a les nostres terres i el futur que aquí hi poden tenir.

A les terres de l’Ebre, com a la resta del país, el futur el propers anys serà complicat i alhora engrescador. Ens caldran persones formades, persones treballadores, amb iniciativa i sobretot novadores i flexibles. Els temps, cert és que estan canviant i molt ràpidament quant a model de societat. Estem, i hem d’estar-ho cada cop més, oberts a canvis, a maneres de fer i funcionar diferents: nous models de família, noves tipologies de relacions interpersonals, noves professions, noves maneres de viure,.. Per tant, des del meu punt de vista, i per molt catastrofista que pugui semblar el futur al nostre territori, sobretot a nivell laboral, jo vull ser optimista. Caldrà que les persones que han de tirar endavant els nostres pobles i ciutats tinguin la capacitat d’estimar el seu territori, de respectar-lo i de valorar els seus punts diferencials (“Avantatja competitiu” que es diu en màrqueting!). Disposem d’un entorn privilegiat quan a espais naturals (tenim muntanya i platja a tocar de pedra), tenim la possibilitat de treballar a partir de noves tecnologies des de qualsevol poble i amb qualsevol punt del planeta. El nostre territori tindrà el futur que vulguem que tingue, i hi viuran els joves que hi vulguin viure. No calen victimismes, tot depèn de nosaltres, i del nostre apoderament i capacitat de renovació com a societat!

Cal que animem al jovent a donar vida als pobles i alhora a sortir , a voltar i conèixer món…Així, crec hi haurà lloc per a tots i una possibilitat de viure en un entorn únic.