La plataforma Mugrons lliures, de l’Ametlla del Vallès, ha aconseguit que el síndic de greuges es posicione i alerte que prohibir el topless a les piscines municipals és discriminatori i, adverteix que la prohibició limita la llibertat d’expressió. Es demana que es revisen les normatives municipals i que s’incorpore la perspectiva de gènere. De fet les normatives municipals fan referència a la indumentària que s’ha de dur a les piscines, però especialment la que han de dur les dones. Els pits femenins estan sexualitzats i censurats, censura del cos femení, des d’aquesta perspectiva és com em miro la notícia, fresca, estiuenca i reivindicativa alhora, una discriminació més entre tantíssimes d’altres.

A les xarxes socials, especialment a Instagram, també és ben viva la controvèrsia. La seua política de censura prohibeix les fotos on els mugrons femenins queden al descobert, a més sembla que a molta gent els resulten ofensius i denuncien les persones que en publiquen. Per què denuncien no ho puc saber, però el que tinc clar és que veuen connotacions sexuals en els pits de les dones, comença a ser hora de desmitificar i eliminar aquestes connotacions sexuals. El mugró d’un home es pot veure però el d’una dona no! A més podem trobar interessos econòmics, no oblidem que del cos nu de la dona se’n fa negoci. La campanya #Freetheipple («allibera el mugró») reivindica i mostra el seu desacord. La revolució serà dels mugrons o no serà.

La polèmica dels mugrons, a més de fresca, estiuenca i reivindicativa m’ha portat a pensar en el fons. Si avui veiem el fet de mostrar els pits a la piscina, a la platja o a Instagram com un estimar-se a si mateixa, una cosa bonica, una expressió de llibertat, com un fet natural, el fet natural m’ha portat a reflexionar i recordar el naturisme com a pensament i moviment social, vinculat al vegetarianisme, a l’anarquisme llibertari, al naturisme llibertari, al nudisme, a l’escola moderna de Ferrer i Guàrdia, al racionalisme d’Antonia Maymón i d’Albano Rosell, a l’harmonia amb la naturalesa… amb molts matisos de similituds i diferències que a finals del segle XIX i especialment als anys 20 i 30 del segle XX va emergir i aleshores mostrar una altra manera de viure que exalta l’humanisme i que compta amb una ampla mirada al món.

Els primers seguidors del naturisme llibertari són també els exclosos de la història, són els vençuts que van poder abraçar i practicar una filosofia de vida que segons l’època i els estudis conté matisos diferents, hi preval el retorn a la naturalesa, la interacció entre natura i societat, l’equitat, la igualtat entre hòmens i dones. Rellegir textos dels anys vint del segle passat i trobar-los tan avançats al nostre temps fa cavil·lar en la gran reculada que va suposar una derrota que encara cueja. Em quedo amb el punt de vista del seu pensament que clou amb un viure feliços i, en acabar les lectures, que banals que em semblen els mugrons, amb tot el meu respecte i suport a la causa.

Filòloga.