La paraula PERSONA en el llenguatge quotidià fa referència a un ésser amb capacitat de raonament, que té consciència sobre si mateix i té una identitat pròpia. Una persona és un ésser capaç de viure en societat i que disposa de sensibilitat, i a més compta amb la capacitat d’intel·ligència i voluntat. Per a la psicologia, una persona serà algú amb una especificitat que el farà únic en relació a l’altre.

Un individu que juntament amb altres individus del seu mateix sexe, AGREDEIX BRUTAL I SEXUALMENT una dona, podem considerar-lo/ considerar-los PERSONA? No és fàcil trobar un qualificatiu per a un home que sol o, com succeeix darrerament, amb altres homes, vulnera tot respecte a l’altra, l’agredeix, li fa mal, perquè si, si li fa mal. Pot ser PERSONA? Al meu entendre no hi ha ètica, ni valors humans que ens puguin fer entendre aquestes conductes tan violentes. Conductes que no sé si hi ha alguna espècia animal que les faci, però veiem darrerament com l’espècie humana pot mostrar maneres de fer que no tenen cap mena de justificació.

Aquests darrers dies hem escoltat de diferents successos d’homes, fins i tot nois menors d’edat, que han violat de forma conjunta a dones, a noies. Com pot succeir que una societat tingui membres que realitzen aquestes conductes tan greus? Com pot ser que ho escoltem a la televisió i seguim asseguts al sofà de casa? Com pot un país funcionar on un sistema judicial deixa al carrer a homes amb condemnes per violació múltiple a una noia?

En quin món estem vivint? Quins valors transmetem als més joves? Menys mal que hi ha iniciatives com les d’alguns instituts de secundària que de forma molt interessant estan treballant l’educació de gènere en els nois i noies.

Hi ha una doble tasca que com a societat crec que hem de dur a terme si volem ser una comunitat “sana”, una comunitat on els uns i els altres ens respectem, convivim… D’una banda hi ha d’haver tolerància zero en conductes que traspassen la línia d’agressió sexual a la dona, NO És NO!!, i quan això no es respecti no s’ha de tolerar!!! Ni societat, ni sistema judicial, ni ningú… Ho hem d’acceptar. En segon lloc, cal una bona tasca educativa en valors, en ètica i moral, que tot i semblar molt vist, ens cal evidenciar-ho, i transmetre-ho a les generacions joves.

La societat actual té el greu perill de viure’s només a partir del que mostrem a les xarxes socials, dels vídeos que hi pengem dels “m’agrada” que aconseguim… aquesta cerca continuada d’aprovació per part de l’altre no és més que un “amagar” la solitud i pobresa moral d’algunes persones. Pot ser que no donem tanta publicitat ni visibilitat a aquests individus, i sí que la justícia sigui més contundent amb ells.