Aquest juliol és important per la memòria col·lectiva. Es celebren:

82 anys del cop d’estat del general Franco, i encara el colpista té honors.

80 anys de la Batalla de l’Ebre

40 anys, el dia 11, de la catàstrofe dels Alfacs. Em referiré a això. No dels fets ni el relat (que segurament es rescataran de les hemeroteques), per què no és el lloc, sinó que parlaré del risc. Els 243 morts i més de cent ferits, van suposar canvis en la legislació mundial en relació al transport de mercaderies perilloses, la reglamentació de la càrrega de cisternes i la tecnologia en benefici de la seguretat industrial.

També de la seguretat de les persones. Llavors hi havia tan poques ambulàncies que n’arribaven solidàriament d’Europa. Els plans d’emergència i de prevenció d’altres contingències i riscs encara es tardaria gairebé una dècada a tenir una proposta de Pla d’Emergència Nuclear (PENTA per a Tarragona) i el Pla de Seguretat Exterior Químic (PLASEQTA, de Tarragona, però ara de Catalunya: PLASEQCAT).

El risc químic és competència de la Generalitat i després d’un procés d’implantació del Pla a les localitats afectades des de fa vint anys, implicant a la població, cada any s’efectuen exercicis de sirenes; circumstància que s’aprofita per posar al dia la informació i sensibilitzar la població.

En canvi el risc nuclear (Amposta i Tortosa són Estacions de Classificació i Àrea Base de Recepció Social, respectivament), depèn del Consejo de Seguridad Nuclear. Com ens té habituats Madriz (no és un error tipogràfic, sinó per reflectir el concepte d’administració centralista i certa prepotència amb les colònies), des que el 1987 es va fer un exercici amb la població, ja fa 31 anys, que no s’han fet res més.

Anualment es fan els simulacres interiors (enguany Ascó ho va fer a març i Vandellós a l’abril). L’any 2010 (en fa 8, arran de la implantació dels exercicis de sirenes del risc químic) els alcaldes demanaven pràctiques amb la població per poder millorar els plans d’emergència, i encara no hi ha hagut resposta. L’únic que es va fer es va ser amb l’exèrcit espanyol, a les primeries d’octubre de 2015,

I és que quan es va presentar el PENTA, hi havia també associades implicacions d’infraestructures bàsiques, com les carreteres i ferrocarril, com a vies d’evacuació. Com és ben obvi i evident, no s’ha complert; al contrari: justament Vandellós és el coll d’ampolla ferroviari de TOTA la xarxa mediterrània. Què dir de la CN-340, que hauria de ser una A7.

Per tant, són molt més que greuges comparatius amb altres zones del territori. S’han de contemplar com incompliments legals, per tant cal demanar-ne l’execució immediata (tan avesats com estan a Madrid a reclamar-ne el compliment, de les lleis).

No és per lamentar-se, sinó ben al contrari: plantejar l’oportunitat d’exigir que s’acabin les comèdies de les rotondes, inversions inútils i insultants, que malbaraten diners públics i agreugen el problema. Cal la doble via sense dilació.

Com que hi ha dèficit d’inversió pública, a més de la no executada en la darrera dècada, doncs posem al dia les inversions per complir amb la llei, alhora que posar al dia les Terres de l’Ebre.

El nou subdelegat del govern Espanyol, el tortosí Joan Sabaté, té una bona coartada per revertir els greuges i que ningú li retregui que treballa per les Terres de l’Ebre. Només farà el que fins ara no s’ha fet.

Que s’active la participació dels ciutadans en els Plans d’Emergència Exterior de les Nuclears, sense por als polítics de mal governat que ara viuen de les elèctriques.

Se’ns gira feina, però no podem perdre ni la memòria, ni la dignitat.

About the Author:

Periodista.