No és gens estrany sentir de comentaristes polítics, de periodistes, i dels mateixos polítics, que la política de gestos és molt important. Que té molt valor perquè les formes importen a la ciutadania En definitiva, que si la gestió dels assumptes es fa de “bones maneres” els resultats són millors.

Si tota la intenció de la referida política de gestos fos la continguda en les anteriors afirmacions, jo estaria absolutament d’acord amb ella, especialment si fos únicament el complement d’una correcta decisió. És a dir, que fos únicament el remat final per millor embelliment de la correcta decisió, o més ben dit, de la millor decisió possible.

Però desgraciadament, quan es fa referència a una concreta política de gestos es fa pensant en el mateix objecte de la decisió. En el mateix nucli de l’objecte decidit. De tal manera que, en realitat, la majoria dels actors i receptors de la decisió adoptada avaluen la mateixa únicament en funció de la seva aparença. De lo “bonica” que sembli a la societat en general.

Al meu criteri, aquesta lògica social i política està tenint, i tindrà encara més, efectes absolutament nocius. Estem avalant, permetent i promovent, que els nostres polítics NO prenguin les millors decisions possibles, sinó les que són més fàcil i còmodes, que per descomptat no tenen per què ser encertades. És més, en la majoria de casos no ho són, ja que molts cops les decisions correctes no són agradables.

En el futur aquesta lògica tindrà encara més efectes perversos perquè ho estem incorporant al nostre procés mental en forma de veritat absoluta. En aquest sentit, hem de tenir en compte que els processos mentals humans són d’una complexitat extrema, i que precisament per aquest motiu els nostres cervells tendeixen a incorporar valors i criteris generals que ja no es posen en crisi posteriorment.

Doncs jo vull posar en crisi aquest “mantra” de la bondat de la política de gestos, tot defensant que:

1.- No és necessari que un polític ens caigui simpàtic per votar-lo. No hem de conviure amb ell; ens ha de governar
2.- Si m’agraden totes les seves decisions, mal senyal. És evident que l’interès general no es pot defensar vertaderament acontentant en tot moment el que pensa la majoria.
3.- Els resultats de les accions polítiques solament es poden avaluar a llarg termini. Per això, un cop triat un determinat governant, s’hauria de garantir la seva continuïtat durant un mínim de temps.
4.- Per evitar que els polítics es contagien d’aquesta malentesa política de gestos, igual que se’ls hauria de garantir un mínim temps de continuïtat, també se’ls hauria de limitar en la seva permanència a la funció pública.

Donat que és evident que prendre decisions difícils i impopulars, obliga a un important esforç didàctic que és més fàcil de transmetre “de tu a tu”, és a dir, explicant-ho directament als ciutadans, sense intermediaris en la comunicació, i sense por als titulars, haurien de ser especialment els gestors dels municipis petits els que fossin els abanderats d’una nova forma de fer política.

La política de la realitat. La millor política possible atenent als recursos disponibles. La política dels fets i no dels gestos.