Avui en dia a Catalunya tenim la sort de poder disposar, igual que en la resta de països avançats, de diferents serveis que ofereixen a les persones en situació de dependència i/o vulnerabilitat una atenció digna I adequada.

M’agradaria compartir amb bels lectors una reflexió fonamental al respecte. La qüestió és com una administració, un govern han de vetllar per tal de garantir que els diferents serveis que atenen a persones grans, a persones amb discapacitat intel·lectual, i altres col·lectius de persones que ho precisin, ho fan de forma adequada. Sovint per la meva feina, visito moltes residències i centres d’atenció diürna on s’atenen a persones grans i també persones amb discapacitat intel·lectual. Aquests serveis són un dels pilars d’una model de societat que vol ser avançat. No podem sentir-nos un model social si no oferim a les persones l’atenció que es mereixen. Des dels anys de la crisi econòmica cal ressaltar que l’atenció a les persones és un sector també de negoci, un sector que mou a moltes empreses a concórrer als concursos per a gestionar aquests serveis especialitzats. Aquest fet hauria d’augmentar la competitivitat del sector, i de per si, no ha de ser negatiu. El que succeeix en moltes ocasions és que empreses sense experiència al sector poden assolir la gestió de serveis perquè ofereixen a l’Administració preus més competitius que altres entitats especialitzades. Sovint ens trobem amb gestions de serveis per part de grans holdings que ofereixen preus ajustats i que l’Administració en cas de concurs prioritza perquè impliquen menys despesa.

He tingut l’ocasió de visitar països del Nord d’Europa com ara Dinamarca i Finlàndia i allí he conegut la gestió del sector a les persones que han de ser cuidades. Sorprèn quan observes el gran respecte i prioritat política que en aquestes societats s’atorga als serveis per a atendre a persones en situació de dependència. Es valora per sobre de tot la qualitat en els serveis, el fet de fer palès que tota persona en una comunitat té el dret a ser atesa de forma digna, i això és una prioritat política. Només els millors professionals, les millors institucions poden arribar a oferir aquesta atenció.

Un país és millor país, si entén que tots els seus ciutadans independentment de la condició en què es trobin, componen una comunitat. I, una comunitat amb valors, digna i respectuosa veu com una oportunitat de desenvolupament i creixement moral l’aprendre de la diferència i de la diversitat.

Un país com el nostre que ha de començar a caminar com a tal, no pot ignorar la importància de gestionar correctament i adequadament l’atenció als membres de la seva societat, independentment del nivell de deteriorament que presentin i de fer-ho al més alt nivell.

About the Author:

Psicòloga.