Tenim una paraula nostra que defineix molt bé el que la moda del llenguatge uniforme anglosaxó ha batejat com start-up per denominar una empresa emergent. Començar una cosa sempre suposa un esforç considerable, inclou dificultats i riscos, etc., aquesta és la definició. És clar que les empreses emergents estan relacionades també amb la innovació i les noves tecnologies, i en el seu inicia amb el desenvolupament de producte, cerca de mercats, de vegades també d’inversos (business angels, en diuen en anglès).

L’emprenedoria com oportunitat professional ha esdevingut un model d’auto ocupació, i es veu en un sentit negatiu, des de l’òptica espanyola més inclinada a la seguretat de l’ocupació de funcionariat. Catalunya, amb un 8,03% d’emprenedors, s’acaba de revelar com una potència més assimilable als 24 països més emprenedors del món, que en registren el 9,2% (EEUU, França Anglaterra, Suècia, Japó…), ultrapassant la mitjana de la Unió Europea (7,9%) i lluny del 6,2% espanyol. A més, les dades fetes públiques dimarts 29 indiquen que les noves empreses catalanes perduren i són de les que menys pleguen, per bé que cal millorar-ne la qualitat.

Així, cal aprofitar l’oportunitat. Les iniciatives de les Administracions Públiques, especialment a través dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació, amb el suport de la Generalitat i d’entitats sense afany de lucre per acompanyar els emprenedors en la seva tasca de configurar el model de negoci, com SECOT (www.secottarrgona.org).

En aquests moments es planteja una oportunitat múltiple, amb el paraigua de Catalunya Sud. El projecte de Regió del Coneixement que impulsa la Universitat Rovira i Virgili de la mà de la Diputació de Tarragona, amb l’objectiu d’assolir nivells de governança que permetin al conjunt de les comarques tarragonines accedir directament a Europa, sense perdre les identitats de cada vegueria.

Dijous 24 es va celebrar a Tortosa una de les tres reunions de la societat civil que es preveuen en els treballs cap a la configuració d’aquesta regió. Precisament aquí, a l’escorxador, es van aplegar 32 persones de les 10 comarques meridionals per treballar plegades tot el matí en l’àmbit de la sostenibilitat. A Alcover (Alt Camp) es va parlar de desenvolupament econòmic i al Vendrell (Penedès) de desenvolupament social i benestar.

Les tesis no poden ser més fresques, recents i esperançadores. En l’horitzó de 2040, el que es mirava d’albirar, tot allò que han estat problemes, o s’ha vist en clau d’abandonament, ara emergeix i es revela com oportunitats, de tants actius com tenen les Terres de l’Ebre, per néixer amb la força de la innovació sostenible. Les dades obertes, la recerca, la governança d’una societat participativa, els serveis sostenibles, l’agroalimentació de proximitat interactuant amb la biotecnologia, la intel·ligència artificial, la inclusió social, la qualitat de vida… mos espera per bastir el futur de les Terres de l’Ebre en un món global. Si no volem perdre el Nord, hem de mirar cap al Sud.

Periodista.