El govern de la Generalitat ja prepara com a una de les seves primeres accions avaluar com ha repercutit a Catalunya l’aplicació de l’article 155 de la Constitució d’Espanya de 1978, primer cop que s’aplica en territori espanyol. I segur que res de bo ens aportarà el balanç final perquè res li podem atribuir, més enllà de l’aparent i pragmàtica normalitat amb la qual hem treballat ciutadans i teixit productiu, ja que tots plegats anem per faena abans que qualsevol altra cosa.
Però aquest editorial vol obrir un debat o, si més no, evitar que el nostre debat territorial permanent, el reivindicatiu per existir, quedi en un segon pla. Fa goig avui en dia escoltar pràcticament a tothom (tret de Ciutadans, i algun desmemoriat del PP), que les Terres de l’Ebre són ja un concepte plenament introduït al nostre imaginari. I és bo dir-ho no per mirar-nos el melic, sinó perquè fa molt poc, el concepte “comarques de l’Ebre”, cabudament, encara era el predominant. És un èxit, si més no, a escala de concepte i de vocabulari, ja plenament acceptat per la població i que no té ni precedents, ni marxa enrere.

I això que tenim molt poques coses a les quals agafar-nos. Com tots sabem -almenys els que sempre ho recordem i mai ho oblidem-, la Vegueria de les Terres de l’Ebre que jurídicament va existir uns mesos està ‘capada’/ ‘avortada’ per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Miravet. I l’únic que ens queda de l’etapa millor és l’estructura descentralitzada del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. I com ha actuat aquest aparell durant el 155? En què l’ha afectat l’etapa centralitzadora de l’Estat?

De moment l’únic que sabem és que carregant-se al Delegat del Govern. Res més. Algun dia el senyor Trillo o la senyora Soraya hauran d’explicar per què? Què hi ha guanyat? Quin model polític volien mostrar així? Quin sentit ha tingut aquesta mesura? Tot plegat s’ha fet per estalviar un sou? Ridícul. Inversemblant. Incoherent i inexplicable. Injustificable. Una mostra d’insensibilitat, menyspreu i incompetència que no s’ha denunciat de manera suficient, o la que els mitjans no li hem prestat suficient atenció per a ressaltar-la.

Per altra part, també internament els centenars de persones que formen part d’aquesta estructura haurien de rendir comptes. És cert que les mostres de suport cap al delegat no han faltat, i que la protesta hi ha estat de forma permanent i visible simbòlicament. Però caldria també un informe en clau territorial per saber quins són els punts forts i els punts dèbils de les úniques estructures de poder que tenim per a romandre i créixer, sent com som un territori estrany que està a cavall de diversos escenaris, i que cap d’ells li garanteix desenvolupar la seva personalitat pròpia. Perquè personalitat pròpia vol dir tindre identitat política, o caminar almenys en aquesta direcció.

Hem de reactivar la idea de la Mancomunitat llançada a les últimes eleccions per ERC i prou consensuada? Serà l’IDECE en mans d’ERC el primer pas en aquesta direcció? Li cal a la Delegació/Delegacions del govern un perfil més polític? S’han d’unificar la llarga llista de Consells creats en diferents organismes per centralitzar en un únic miniparlament ebrenc la confluència dels interessos generals de tots? Hauríem de ser valents i reconvertir els quatre Consells Comarcals en un de sol intercomarcal i més operatiu?

Si féssim tot això ara, si ens plantegéssim una estratègia territorial en lloc de la local (que serà l’única dominant els pròxims mesos perquè venen les eleccions municipals el juny de 2019), hi guanyarien els ciutadans. Guanyaríem 20 o 30 anys com a mínim. Però som massa conformistes, potser cínics, i poc imaginatius i emprenedors, els que quedem aquí, ja que massa valors els exportem però no els aprofitem. Hi ha una claríssima falta d’ambició i de projecte. En canvi, que sí que ha emprès la davantera (i no és incompatible una cosa amb l’altra), és la Diputació de Tarragona, que parla d’una regió pròpia unint de nou Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Per cert, un lloc on sempre tenim diputats provincials… Creieu que potser acabaran sent ells els que impulsaran el territori perquè tenen el perfil necessari? És evident que no. Així que espavilem, ebrenques i ebrencs!

Serveis informatius Ebredigital.cat

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre