Sento la necessitat d’escriure en relació a la recent sentència per l’assumpte de la “Manada”. Em sento indignat. Indignat de constatar, una vegada més, que en ple segle XXI una part de la població encara té gens més propis dels cromanyons que de la societat de la informació i del coneixement. Individus que actuen en forma de “burrades”.

Per un costat em refereixo als simis/primats que no tenen cap tipus de respecte per les dones; per la dignitat humana! Individus/animals amb comportaments similars als homes de les cavernes.

Però a la vegada em refereixo també a les persones que, irracionalment, demanden sentències exemplaritzants en funció de l’actualitat i sensibilitat de la població en un concret assumpte. Defensar que el criteri de la justícia ha d’adaptar-se al que en aquell concret moment la majoria de la població desitja com a resultat, és una autèntica “burrada”.

La justícia autèntica que una societat moderna i racional ha de perseguir, és aquella que està perfectament representada per la imatge de la Deessa Temis: la imatge de la justícia amb els ulls tapats; els ulls totalment embenats per garantir que en les seves decisions no influirà cap altre factor degudament objectivat en un moment previ als fets que es jutgen.

Si qualsevol persona amb 2 dits de seny llegeix els preceptes penals aplicables al cas de la “manada”, i després llegeix la Sentència que els 3 magistrats van dictar, entendrà al moment l’important esforç de motivació realitzat. En qualsevol sentència judicial poden haver-hi aspectes discutibles, opinables i interpretables, i en el cas de la sentència de “La Manada” també n’hi ha, però fem un mal enorme a la nostra societat moderna i democràtica, si pretenem i defensem a crits que “els jutges s’han equivocat perquè no han decidit d’acord al que la majoria de la població hagués decidit”. Quina solemne burrada que aquests darrers dies hem sentit dir per part de personatges rellevants!

Els més bàsics principis del nostre sistema democràtic i de dret provenen del savi Solón. Un dels 7 savis de Grècia dels que, gràcies a un encàrrec del Senat Romà, els seus pensaments ara inspiren el nostre sistema judicial.

La darrera cosa que necessita un sistema democràtic modern i just, són judicis “paral·lels”; judicis populars com aquells que Fidel Castro va inventar el 1959 en forma d’espectacle per aparentar que, fins i tot les decisions judicials, havien d’estar en mans del poble. Quina burrada!

No vull acabar sense dir el meu criteri si estès a les meves mans legislar. Jo preveuria penes de presó fins i tot per dir un “piropo” a una dona. Però això no vol dir que la societat tingui el dret a jutjar d’acord amb una legislació no vigent ni degudament aprovada prèviament als fets. Per això, la Sentència a la “Manada” és exemplar i no és cap “burrada”.

Advocat.