A partir de les aspiracions nacionals que Catalunya, cal construir un país equilibrat i diversificat des del punt de vista territorial, demogràfic, social, econòmic, de recursos naturals, de desenvolupament, de transports, etc.

Calen urgents mesures polítiques que jo anomenaré, en general, neorurals. Catalunya pateix un notable desequilibri entre comarques que cal compensar en tots els ordres i també en el dels serveis a les persones.

Per exemple, l’acabament de l’A7 o Autovia de l’Interior des de la Jana fins a Hospitalet de l’Infant ha de ser una prioritat de política general. A més, s’ha de fer una bona connexió amb les carreteres ja existents. Massa sovint, des de l’Àrea Metropolitana, es veuen de lluny les Terres de l’Ebre o els territoris de muntanya. I massa sovint, les polítiques territorials es fan des de la capital, sense tenir en compte els anhels i les propostes de cada territori.

Cal potenciar l’ancoratge dels joves al territori d’origen i facilitar el retorn dels que han hagut de marxar, amb la millora de prestacions en recursos socials, infraestructures de transport i comunicació, foment de l’autoempresa i del teletreball, economia verda, reforma de l’agricultura, ramaderia, forestal, artesania, oficis tradicionals, etc. Els territoris eminentment rurals no han de ser només un lloc on passar les vacances o fer-hi visites de cap de setmana.

No som només un paisatge, les persones que hi volem viure ho hem de poder fer i això passa per potenciar el sector primari i les indústries d’agroalimentació, per exemple. Cal diversificar-ne l’economia atenent els valors, recursos naturals i la idiosincràsia local. Entendre la protecció del medi ambient com una simbiosi entre paisatge, flora, fauna i recursos humans i materials que han de tendir a l’equilibri, i fer-ho amb consens amb el territori.

Ni malbaratament ni lleis restrictives mal enteses, que sovint bloquegen el desenvolupament d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals, etc.

El progressiu abandonament de les poblacions rurals, sobretot a partir de la dècada de 1960, la manca d’oportunitats laborals que porta els joves sobretot a la gran conurbació de Barcelona o a l’estranger, està descapitalitzant Catalunya. Hi ha un rerepaís que cal conservar i potenciar.

La major capacitat econòmica i de gestió que esperem amb el nou país ha de revertir en unes comarques que, en proporció, ens hem implicat molt en la reivindicació nacional i que ho necessitem per progressar amb el conjunt del país.

Caldrà tenir en compte la manca d’infraestructures actual i implementar polítiques de discriminació positiva a l’hora d’invertir en les àrees d’expertesa com l’agricultura, ramaderia, pesca, artesania, la cultura vitinícola, l’oli, la gastronomia, etc. a les Terres de l’Ebre.

Caldrà fer tot el possible perquè els joves puguin créixer professionalment a les poblacions d’origen o invertir-hi la formació rebuda. S’ha de fer el possible perquè aquells que han marxat puguin tornar, perquè hi trobaran les prestacions socials i les oportunitats de desenvolupament que ara hi manquen. Això evitaria els problemes que comporten les grans concentracions de població i, al contrari, el despoblament del territori a les nostres comarques. Cal aturar l’èxode dels joves.
Una fiscalitat favorable, suport directe objectiu i la creació d’àrees d’oportunitat que afavoreixin la sostenibilitat de projectes d’investigació i d’emprenedoria són imprescindibles per al reequilibri territorial, segons Josep Oriol, director de la Fundació Pere Tarrés.

Convé el reforç dels estudis de secundària, perquè els centres puguin ser majoritàriament llocs d’excel·lència, programar la formació professional lligada al desenvolupament dels actius econòmics del territori.

El transport públic i la xarxa de comunicacions han de facilitar l’accés a la formació, al treball i al lleure. I han de fomentar la cohesió territorial i la interconnexió de subàrees i regions.

L’Europa de la qual formem part té moltes regions rurals i sobretot una xarxa de ciutats mitjanes o petites on és possible viure i treballar, perquè hi ha desenvolupament, infraestructures i recursos que ara manquen al nostre país.

La Catalunya moderna té una important assignatura pendent: aturar l’èxode juvenil i reequilibrar des del punt de vista demogràfic i econòmic el territori.
Neorurals són els joves que retornen o bé o les famílies que es traslladen a viure en pobles i que volen viure d’oficis adscrits al sector primari, a la gastronomia, al turisme, etc., però que entenen la innovació, el valor afegit i la qualitat de vida com a factors vitals imprescindibles.

Filòloga.