La sanitat catalana, des dels anys vuitanta del segle passat fins als nostres dies, ha basat en seu model de creixement en la concertació dels serveis i en l’externalització de la gestió dels hospitals que la Generalitat ha anat construint. Un dels centres que va inaugurar aquest sistema de gestió va ser l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que va entrar en servei l’any 1988 i des d’aleshores ha sigut gestionat per l’Ajuntament de Reus, a través d’una filial de Sagessa.

Ara fa trenta anys, les comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta eren un desert sanitari, més enllà dels precaris consultoris rurals que existien o de les visites que es practicaven a casa el metge mateix, mitjançant un sistema de pagament que anomenàvem iguales. En aquell context de veritable indigència dels serveis de salut, l’arribada de l’hospital de Móra va suposar una revolució per als pobles de la zona. Va ser com sortir d’una mena de tercer món sanitari per a endinsar-se, de cop, en la modernitat. Per tant, ningú va reparar aleshores en el fet que el model de gestió que s’experimentava a Móra —que es va vendre com a modèlic i innovador— seria la base de la futura precarització de l’assistència sanitària i un niu de corrupció davant l’allau de diners públic que belluguen aquestes empreses gestores.

El cas de l’hospital de Móra d’Ebre és la història d’un gran fracàs de l’autonomia catalana en matèria de gestió d’allò públic. S’ha jugat amb els recursos que l’Administració ha destinat per a l’atenció sanitària dels veïns de les comarques esmentades, s’han paralitzat les inversions de modernització d’equips i d’actualització d’instal·lacions esperant que vencés la concessió, s’ha regatejat amb el sou dels treballadors, i s’han desviat recursos de l’hospital riberenc per a eixugar els dèficits del sobredimensionat i luxós hospital de Reus. I això sense entrar en els merders i les presumptes corrupteles que s’amaguen darrere del conglomerat d’empreses de l’Ajuntament de Reus, responsable de la gestió hospitalària.

Crec que la Generalitat hauria de deixar-se de martingales i jocs de mans, i assumir la responsabilitat de gestionar la sanitat pública de manera directa, amb criteris objectius i professionals, amb els controls i les garanties a què es veuen sotmeses administracions públiques.

Autor:

Periodista.