A hores d’ara m’atreveixo a dir que l’objectiu de recuperar (part) del transport de sediments des dels embassaments cap al delta de l’Ebre és qüestió de temps, que ja hem arribat al punt on crec que el tema anirà “riu avall”. Quan ho aconseguirem? No ho sé, hi juguem molts factors, sobretot el polític i l’econòmic. També el factor tècnic és important, però és el menys complicat de tots, es tracta de posar-se “mans a l’obra”. La faena de formigueta que hem fet molta gent advertint de la importància dels sediments pel futur del delta i per les costes en general ha fet forat, i vull destacar la feina feta des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Campanya pel Sediments i de molts tècnics de diverses institucions científiques. Hem aconseguit fer la bola dels sediments prou grossa per a què ja no se pugue ignorar, però encara cal fer molta faena per arribar al cap del carrer (en aquest cas, a la desembocadura). El següent pas hauria de ser una prova pilot de traspàs de sediments a l’embassament de Riba-roja, i avançar en paral·lel per definir amb més detall les solucions tècniques que tenim a l’abast per: traspassar els sediments, transportar-los pel riu i fer-los arribar al lloc que ens interessa. És a dir, fer arribar la sorra a la desembocadura, per minvar la regressió, i els llims als arrossars per compensar la subsidència i la pujada del nivell del mar.

Si hi ha voluntat política d’abordar el tema, la solució tècnica es pot desenvolupar en pocs anys, i ja hem fet passos en aquesta direcció. Aquest mes de maig s’acaba el projecte Life Ebro-Admiclim, liderat per l’IRTA, on s’han fet proves pilot d’injecció de sediments per avaluar la capacitat actual de transport del riu i dels canals. També s’han fet els càlculs de la quantitat de sediment que necessitem en funció dels escenaris futurs de pujada del nivell del mar.

La novetat és que, sobre el paper, la voluntat política ja hi és: el tema ja ha arribat al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, i va de camí cap a la Unió Europea. A la pràctica és més complicat, perquè qui té les competències (govern central) segueix sense entrar en matèria. Possiblement la solució, com en molts altres temes de medi ambient, vingui d’Europa (si hi ha mobilització popular). La pròxima dècada serà decisiva per aconseguir que la gestió dels sediments s’integre amb tota naturalitat en la política de la gestió de l’aigua. Tots sortim guanyant: evitem el rebliment dels embassaments i l’enfonsament del delta.

Investigador del Programa d’Ecosistemes Aquàtics.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre