El personatge polític/públic català que en aquests moments em desperta tot el contrari d’empatia (és a dir, antipatia i molta) és Albert Rivera (Barcelona –encara que no ho sembli- 1979). El seu pas per la facultat de dret de la Universitat Ramon Llull on va tenir de professor de dret constitucional a Francesc de Carreras (impulsor de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya) va remarcar-li, probablement, les conviccions polítiques de la seva adolescència en camisa blava maó (la camisa de la Falange va ser invent d’un català adoptiu l’any 1936). Per poder entendre millor aquest empelt ideològic s’ha de tenir present que F. De Carreras era fill de Narciso de Carreras, que tot i ser president del Barça (1968-1969) va ser un entusiasta col·laborador del règim franquista. Com es pot veure, l’arbre genealògic del franquisme té unes arrels molt consolidades a Espanya. La pseudo-esllemenada política del 78, però, no va treure, ni molt menys, els brots petits i perjudicials d’aquest arbre caducifoli gairebé centenari que és el franquisme.

L’ascensió política del ciutadà Rivera està sent meteòrica. Són vàries les enquestes que el situen com a proper inquilí de la Moncloa. El seu discurs espanyolista i anticatalanista ha calat força a la península, seguint en aquest cas els mateixos patrons -ja clàssics- dels ara seus rivals electorals. El suport mediàtic de la capital, l’ajut econòmic de les empreses espanyoles amb més liquiditat (el totpoderós IBEX 35) i les ganes de revenja de polítics a la reserva (Aznar al capdavant) han acabat d’empènyer a l’hiperactiu orador de la Barceloneta en la seva carrera a la presidència del govern espanyol.

Ciutadà Kane (Orson Wells, 1941) és considerada per molts de crítics del cinema com la millor pel·lícula de la història. La supèrbia, la ignorància i el gran poder dels mitjans de comunicació són els eixos en els quals gira l’argument d’aquest transgressor film que va marcar un punt d’inflexió en la història del cinema i que té tots els paral·lelismes avui en la societat espanyola. Desxifrar “Rosebund”, la paraula pronunciada pel ciutadà Kane a la seva mort, és el fil conductor de la pel·lícula que Wells estira fins a desfer la madeixa. “Democràcia” i “llibertat” són paraules clau de la societat catalana que el ciutadà Rivera s’entossudeix a eliminar de la nostra pacífica i reivindicativa convivència. Des de la meva més profunda antipatia argumentada li desitjo el pitjor com a polític al ciutadà Rivera.

Salut!

Metge.