Estem vivint una primavera “mogudeta” quant a reivindicacions al carrer, com feia anys que no veiem. Vàrem viure a les Terres de l’Ebre el 8 de març més reivindicatiu dels darrers anys, fent una crida per la igualtat, i denunciant la bretxa salarial, la precarietat laboral i els assetjaments. Els pensionistes es varen rebel·lar, també al nostre territori, contra un increment de merda de les pensions que, sobretot a les més baixes, no en tenien ni per un cafè que en la majoria dels casos no es poden ni permetre. Tot això en una situació en la qual l’economía no para de créixer des de fa 4 anys, on la desigualtat i la pobresa van en augment i on les empreses ja treuen més beneficis que abans de la crisi. No és estrany que, amb aquesta situació tornem al cap de 50 anys del maig del 68, a tenir una situació de “revolta” social, on els sindicats  tenim i hem de seguir tenint un paper important, com a canalitzadors d’aquestes reivindicacions socials també, per la involució que estem patint de drets i llibertats com a ciutadans.

A les Terres de l’Ebre no tenim una situació millor, per trencar dinàmiques és necessari canviar coses, i aquí estem massa acostumats a anar per barris. Les Terres de l’Ebre no tenim la massa crítica suficient que ens ho permeti això, hem d’anar tots junts, el més junts possible, i no posar els interessos locals per damunt dels que poden ser generals, i aquest fet ha estat, els darrers anys, el que ha fet que ens estanquéssim més si cal. Hi va haver una dada que va posar en relleu el catedràtic d’Economia Juan Antonio Duro, director de Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV que era brutal i que podeu trobar fàcilment a l’IDESCAT, Catalunya entre el 2013 i el 2017 va perdre 17308 habitants, dels quals 9370 eren de les Terres de l’Ebre. Durant aquest període, el nostre territori, que representava el 2017 un 2,4% de la població de Catalunya, va perdre més de la meitat de la de Catalunya en nombres absoluts.

I a tot això, què podem fer des de la UGT? A part d’intentar generar sinergies entre diferents sectors econòmics, ara fa gairebé un any que vàrem decidir no assistir més, juntament amb els altres sindicats més representatius del territori, a les reunions del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre fins que no es redefinís la seva composició. En aquest moment estem tancant una proposta d’estructura que presentarem tan aviat tinguem Govern i que pretén treure la pols al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre. Necessitarem ajuda, però ens en volem sortir!

Un apunt final, celebrar la dissolució definitiva d’ETA, els que tenim una certa edat recordem que en aquells anys 80′ s des del Govern central havíem sentit a dir que “En ausencia de violencia se podría hablar de todo”.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre