Cada dia des de fa més de mig any, quan ens aixequem, la majoria de persones de bona fe i de bon cor, tenim un pensament humà de solidaritat: desitjar la llibertat dels presos polítics que tants altres cops hem demanat públicament. Quan ens aixequem o quan patim d’insomni, per l’amargura i per la tensió acumulada, volem creure que les persones són majoritàriament bones i, en conseqüència, tendim a creure que al final tot s’arreglarà gràcies als nostres desitjos i a la nostra bonhomia contagiosa.

Però quan ens connectem a l’entorn posant la ràdio, sintonitzant la televisió, mirant els whatsapps acumulats durant la nit, i donem un cop d’ull a la resta de xarxes socials, ràpidament prenen consciència que la realitat és una altra. Les males persones han ocupat el poder, i cada dia són pitjors i els creix la bromera la ràbia insaciable. Cada dia que passa és pitjor perquè cada dia es revela que són pitjors les seves intencions. La inconsciència de la presó determina que som súbdits, al davant d’un govern de zombis alienats d’espanyolisme tavernari.

S’ha de ser molt, però que molt mala persona, per poder alenar el que està passant cada dia de ja fa més de mig any. S’ha de tindre molt mal cor i un estómac gairebé putrefacte per somriure i fins i tot riure per tindre persones innocents en presó preventiva com jurídicament està provat i com la més bàsica auditoria legal (necessàriament internacional) revelaria. I s’ha de ser, o un panxa-content, o un revengista immoral, o de nou una mala persona de molt mal cor, per tolerar-ho amb l’excusa d’una legalitat atropellada i pervertida.

La Fiscalia General de l’Estat és l’instrument responsable que ens va portar aquí, creant un Leviatan imaginari que s’ha fagocitat l’estat de dret en què fins fa uns anys havíem conviscut; i ara ja som en mans dels poders fàctics completament, recolzats també, curiosament, pel silenci dels corders (abans progressistes). Seria tot un gest, cap a la seva voluntat de redempció, que com més aviat millor demanés la llibertat i el retorn a casa dels presos polítics.

És impresentable que el president de l’únic partit que no té al seu historial ni un cas de corrupció estigui en presó preventiva per haver estat un polític, com els seus companys, conseqüent amb el contracte que un programa electoral suposa vers els ciutadans que el voten. Com ho és també vers els membres del partit més jove acabat de crear i per tant ja purgat i tant, ja homologable a l’anterior en aquest terreny.

Perquè és vergonyós el que estan fent i mereix mil i un adjectius de denúncia que ressenyen perquè sembla que a aquest monstre això encara el motiva més, com si d’una pel·lícula d’alienígenes estesem parlant. Senyors poderosos: estan practicant un genocidi ètnic-polític, abastament cultural i social també. Jo no és ni repressió a càrrec dels fills del tardo-franquisme, és molt pitjor. És al·lucinant veure i comprovar com cada dia estan més feliços i convençut del que estan fent, sense el més mínim signe de penediment.