És impresentable que cap cadena de televisió estatal (ni Antena 3, ni Tele 5, ni Canal +, ni La Sexta, ni TVE) hagi emès encara el documental “Les clavegueres d’Interior” produït per Mediapro. Però és també la prova del cotó dels podrits i corromputs que estan de manera integral els grans mitjans de comunicació estatals. Una cosa és tindre una línia editorial espanyolista, i una altra delinquir professionalment. Tot un delicte professional que se’ls hauria d’endur per endavant en virtut d’un interès general real.

Que perquè recuperem aquest tema, prop d’un any després, si ni tant sols va dimitir el llavors ministre de l’Interior, Juanjo Fernández Díaz, i ara l’actualitat està centrada en la persecució del color grog per part de l’actual ministre, Juan Ignacio Zoido? Doncs perquè volem denunciar des d’aquesta editorial, una circumstància real que s’està produït a les Terres de l’Ebre en el dia a dia, i que està passant desapercebuda de forma injusta.

No tenim (lamentablement) ni consellers, ni secretaris generals, i si de cas poden apuntar un director general precisament al departament dels Mossos d’Esquadra (l’únic que podria aportar proves d’aquest tema). Tampoc tenim Delegat del Govern. Però  tenim parlamentaris i parlamentàries, directors territorials, i molts alcaldes, regidors, i consells comarcals, i algun diputat provincial. I els càrrecs orgànics de partit, com ho és Lluís Salvadó, una de les víctimes ja conegudes.

Doncs bé. L’opinió pública del territori ha de saber que el Ministeri d’Interior de l’estat espanyol espia il·legalment de manera massiva (proporcionalment) a polítics ebrencs. Són molts, massa, desenes, els que tenen la plena convicció que tenen “els telèfons punxats”, i els Whatsapp controlats. Tenen la llibertat personal intervinguda. I el més fort de tot això és que, vist que no hi ha hagut fins a cap denúncia o reacció, pot semblar que la situació excepcional s’assimila amb una falsa i irreal normalitat. Només així es pot explicar que fins ara ni tan sols s’hagi produït una denúncia pública d’aquest delicte amb lletres majúscules, perquè en la majoria dels casos no estaríem referint-nos a casos avalats per una ordre judicial.

Sí, senyores i senyors, existeix en el dia a dia de les Terres de l’Ebre l’espionatge il·legal, i la violació sistemàtica dels drets més fonamentals com els de la intimitat o l’expressió. Convivim amb una pràctica permanent i diària que se salta la legalitat més bàsica d’un Estat que hauria de ser -a priori- de dret, i que s’està convertint en policial. És indigne, és pervers, és repressiu, és increïble, és insòlit i desconegut. Però és real i ho hem de denunciar.

Serveis informatius Ebredigital.cat