Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

sorea

 Societat

Segons informa ACN, l'empresa ACS va inflar fins el 17% el seu benefici industrial per construir, a través de filials del propi grup, o subcontractar les instal·lacions del projecte Castor. A més, el conglomerat presidit per Florentino Pérez, que des de finals de 2007 controlava un 66% de la concessionària del magatzem de gas submarí, Escal UGS, va autoadjudicar-se sense preu l'obra de la planta terrestre.
Tot plegat va contribuir a disparar el cost final del projecte, com posa de relleu l'informe del Ministeri d'Indústria de l'any 2012 difós pel programa 'Salvados' i al qual ha tingut accés també l'ACN. Segons el govern Espanyol, el benefici d'ACS, que era contractista i contractant al mateix temps, no havia de superar el 5% previst en el contracte de construcció. Unes instal·lacions, valorades en 1.273 milions d'euros –i un cost final d'uns 3.420 milions per als consumidors de gas-, que el govern espanyol descarta posar en marxa després que la injecció de gas al subsòl provoqués un miler de terratrèmols.
 
El document "confidencial" de la Secretaria d'Estat d'Energia, pertanyent llavors al Ministeri d'Indústria, concreta amb percentatges i xifres la ja coneguda disbauxa de costos en constant escalada del projecte Castor. De fet, segons admet el govern espanyol, el model retributiu d'aquestes infraestructures potenciava que un increment de la inversió suposava per a ACS una major retribució. Un "incentiu pervers" derivat del sistema de retribució estatal d'aquestes instal·lacions i del control però, sobretot, del control omnipresent que la constructora tenia en tots els àmbits del projecte: el grup de Florentino Pérez va exercir pràcticament tots els papers de l'auca, essent al mateix temps concessionari contractant del magatzem de gas submarí i constructor contractista. "Això és una font de conflicte d'interessos atès que la majoria del consell d'ESCAL està vinculada mitjançant una relació contractual amb el grup ACS", certifica l'informe.

El contracte d'enginyeria, adquisició, construcció i instal·lació, adjudicat per Escal UGS a ACS el setembre de 2007, preveia un marge de benefici industrial del 5% per a la constructora. Una xifra però que en molts de casos es va disparar fins el 17% com a comissionista en la subcontractació d'una de les parts concretes de les instal·lacions, d'acord amb el pla d'inversions presentat per Escal UGS a l'agost de 2010, en el moment d'iniciar les obres.

Aquest és el cas de les plataformes marines de pous i de processos –que van acabar costant 97,5 i 542,3 milions d'euros, respectivament-. Després que el govern espanyol descartés encarregar-la a la filial d'ACS Dragados Offshore, per l'elevat preu que demanava, va ser la nordamericana Kiewit qui se'n va fer càrrec. Malgrat això, i sense fer-se càrrec del cost de possibles contingències en la seva instal·lació i els aranzels, la constructora es va fixar un marge del 17%. "Si el contractista no assumeix els riscos, el marge s'hauria de reduir sensiblement (5%), com si d'un treball per administració es tractés", indica l'informe.

Finalment, les plataformes –que van haver de creuar l'Atlàntic amb una gran grua- es van acabar encarint uns 135 milions respecte el pressupost original. Dragados Offshore va acabar assumint un 20% del pressupost total per acoblar les plantes a Cadis –amb un guany d'ACS del 5%-. Però l'estalvi que havia de suposar contractar als Estats Units es va acabar fonent.

0
0
0
s2sdefault
powered by social2s