Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

 Economia

Investigadors de l'IRTA i del projecte Vivaldi examinen una corda d'ostres a una batea dels Alfacs

Un grup de científics europeus han visitat les muscleres dels Alfacs en el marc del projecte Vivaldi. Es tracta d’una iniciativa per pal·liar les malalties que afecten als cultius de marisc del continent.


Els investigadors de l’IRTA estan estudiant els efectes de l’herpesvirus sobre els cultius d’ostra del Delta de l’Ebre. Aquest virus provoca mortalitats de fins el 100% de les collites d’ostra a les badies dels Alfacs i del Fangar. Les investigacions formen part del projecte europeu Vivaldi, on participen 21 institucions científiques d’11 països del continent i que té per objectiu millorar la resistència dels mol·luscos a les infeccions de bacteris i virus.


Aquest divendres, un grup de científics d’arreu d’Europa han visitat les muscleres de la badia dels Alfacs per veure com hi treballa l’IRTA i intercanviar impressions amb els productors de marisc. A partir d’un cultiu d’ostres amb llavors “sentinella” (que no estan infectades amb el virus) i de la col·laboració dels mateixos productors de marisc, han elaborat una sèrie de recomanacions.

Segons les primeres conclusions dels investigadors de l’IRTA, la temperatura de l’aigua és un factor clau en la propagació de l’herpesvirus. Com explica Noelia Carrasco, investigadora de l’IRTA, “el punt crític és quan l’aigua arriba als 16ºC”, és a dir, a l’abril i a l’octubre. Per això recomanen als productors, sembrar la cria tres mesos abans. La densitat dels cultius d’ostra també és un factor important. El president de la Federació de Productors de Marisc del Delta de l’Ebre (Fepromodel), Joan Miquel Carles, explica que un cultiu d’ostres molt concentrades, “la mortalitat pot arribar al 100% i si estan a una distància de 10cm per peça, la mortalitat pot ser només del 5%. Carles reconeix que abans de l’estudi de l’IRTA no donaven importància aquest tipus de factors.

Això suposarà un canvi de mentalitat en la forma de cultivar el marisc i també en la metodologia. Per exemple, en lloc de sembrar amb corda, els productors hauran de fer servir la tècnica de la cimentació. “Resumint, feina de xinos: peça per peça apegar-la en ciment a la corda”. Segons Carles, aquesta tècnica també millora la qualitat i aspecte de l’ostra.