Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

 Cultura

L’any que ve es commemoren 80 anys de la Batalla de l’Ebre i entre els molts actes de record que es viuran, la Universitat Rovira i Virgili i l’associació Amics i Amigues de l’Ebre organitzen un congrés per aprofundir en el seu estudi. Els organitzadors del congrés internacional volen utilitzar el certamen per salvar i donar a conèixer les 'micro-històries' de la gents i dels pobles de les Terres de l'Ebre que encara no s'han explicat.

El congrés, que s'ha presentat aquest divendres als Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, vol millorar el coneixement del conflicte des del seu context històric i social i difondre'l entre les noves generacions, a més de donar a conèixer nous aspectes d'investigació històrica. Per aquest motiu es presenta gairebé un any abans de la seva celebració, per animar a molts investigadors i historiadors professionals i amateurs a explicar tot allò que saben dels seus pobles i territoris. 

Els organitzadors del congrés han citat ponents de renom però també es basaran en les comunicacions que els facin arribar. De fet, animen a participar i compartir coneixements locals, concrets, de pobles i de persones que fins ara no s'han explicat. "L'acumulació de micro-històries genera un relat general i a les nostres terres n'hi ha moltes perquè és un tema que, tot i que han passat molts anys i s'han fet molts congressos, encara hi ha molt per investigar sobre els fets que van passar als pobles de les Terres de l'Ebre", ha apuntat Marc March, president d'Amics i Amigues de l'Ebre. Una de les entitats organitzadores. 

Les comunicacions que rebin les avaluarà un comitè científic integrat per historiadors de diferents universitats. Hi destaca l'hispanista britànic Paul Preston i membres de diferents universitats nacionals i internacionals, com la UNED, la Universitat de Barcelona, la UOC, la Universitat de Saragossa o la de Coïmbra, a Portugal. El termini per presentar les comunicacions acaba el 14 d'abril del 2018. La web del congrés està activa des d'aquest divendres. 

Els serveis d'intel·ligència davant la Batalla de l'Ebre, la sanitat o la vida local al front de guerra i els refugiats, són alguns dels temes que s'abordaran en les ponències principals. Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV, ha destacat que el conflicte va tenir "repercussions brutals" a les Terres de l'Ebre. Els primers bombardejos sobre Flix i Tortosa, les censures a l'associacionisme i les mitjans de comunicació o la "desarticulació" del territori a través de l'empresonament, exili o afusellament del seus líders i referents intel·lectuals són alguns dels exemples que ha posat el degà. 

"La història de la Batalla de l'Ebre és absolutament perversa al territori perquè va destrossar infraestructures i camps de cultiu. Començar de zero és molt difícil i és una de les raons per les quals som el territori de Catalunya amb un PIB més baix, junt amb el Pirineu. No és causalitat, és conseqüència de la història", ha assenyalat Sànchez Cervelló. 

El congrés es farà a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa durant dos caps de setmana consecutius, del 28 al 30 de setembre i del 5 al 7 d’octubre del 2018 però també s'hi enllaçaran totes les activitats relacionades que es facin al territori durant l'any que ve.

0
0
0
s2sdefault
powered by social2s