Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

 Cultura

 

L'historiador Josep Pitarch, és el guanyador del Premi de Narrativa Sebastià Joan Arbó 2017, amb l'obra, "deslliurem-nos de qualsevol mal. Memòries d'un mal content", que serà editada per Cossetània Edicions. L'obra es basa en la vida d'Antoni Boet Mari, un home singular i excepcional amb una vida de pel·lícula conegut a Sant Carles de la Ràpita com el "Tio Flores".

Com a historiador, Pitarch considera que dins d'una societat en la qual es llegeix poc i encara menys llibres històrics, "vaig començar a fer història novel·lada amb l'objectiu d'intentar engrescar a un públic més ampli i sobretot, enganxar a la gent més jove".


El Rapitenc explica que, "si a la història li afegeixes alguns elements com una relació amorosa, algun assassinat i un desenllaç, és més fàcil atrapar a joves de secundària, que agafin interès per la lectura i que alhora aprenguin la història del seu poble".


Josep Pitarch, que el pròxim dia 20 de novembre presentarà una altra novel·la històrica, "Fills d'un somni perdut" editada per Quorum Llibres, creu que, "als pobles hi ha molts personatges amb vides singulars com el Tio Flores que és una llastima que acabin en l'anonimat i desapareixen de la memòria col·lectiva".


El protagonista, que serveix a l'autor per repassar també, els fets més rellevants succeïts a La Ràpita, des de la pèrdua de les colònies fins a la postguerra, va néixer a finals del segle XIX i era un conegut anarquista de la Barcelona dels anys 20, del, període del pistolerisme, del sindicalisme de la CNT, que va estar en incomptables ocasions a la presó, que sortia a la premsa del moment per les seves accions i que va conèixer destacats personatges del moment com Durriti, Ascaso, Garcia Oliver o el mateix Salvador Seguí conegut com el Noi del Sucre. Mitjançant una filla que vivia a La Ràpita, Boet va fer cap a la vila marinera per lluitar contra la confiscació de les barques de pesca i ja no s'hi mouria. A partir d'allí es converteix en una persona lligada a la història local que a través dels anys i dels fets succeïts a la guerra, va passar de ser un anarquista conegut, a un falangista que fou cap local de la propaganda del Movimiento.

Flores va morir l'any 1966 i com explica el mateix Josep Pitarch, "m'ha permès repassar la història de Catalunya i els fets principals succeïts al meu poble i lligats a aquesta història".

 

0
0
0
s2sdefault
powered by social2s