A principis de la dècada dels anys setanta es descobria el primer jaciment de petroli a la plataforma continental de l’Ebre a uns 21 km de la costa d’Alcanar-Vinarós i una làmina d’aigua de 60 m. La petita muntanya de roques, semblants a les de la serra del Montsià, contenia petroli. Aquesta muntanyeta de roques calcàries queda soterrada per 1700 metres de fangs. Les dimensions aproximades són d’uns 6 km de llarg, direcció NE-SO, i uns 2,5 km d’ample, direcció SE- NO, amb presència de petroli des de 1775 a 1940 m, limitada a la base per un nivell d’aigua salada, segons explicava la Shell empresa perforadora. L’àrea occidental queda limitada pel pla de la falla d’Amposta, tot actuant de superfície aïllant de la resta de materials i fluids interiors com l’aigua i el petroli. El volum de petroli a extreure acabaria representant, a finals de la dècada dels vuitanta, aproximadament el 3% del volum de tot el rocam, 56 milions de barrils des de 1973 a 1989. Cap a finals dels vuitanta la Shell presentava al Ministeri l’informe d’abandonar el jaciment i es desmantellaven les instal·lacions.

A 1996 el Ministeri d’Indústria concedia el permís d’investigació d’hidrocarburs a Escal UGS S.L., companyia participada per ACS (66,67%) i CLP (33,33%) canadenca. Diversos treballs, sobretot sísmica 3D i la perforació el 2004 dels sondeigs Castor-1, van ser els estudis bàsics per validar les condicions dinàmiques del jaciment i la integritat d’aïllament. El 2006 se sol·licitava la Concessió d’Emmagatzematge Subterrani. Amb la qualificació de “Urgente” pels sectors elèctrics i gassistes, era aprobada al maig del 2008 la “Concesión de Explotación para Almacenamiento Subterráneo CASTOR” pel Consell de Ministres i publicada al RD 855/2008, BOE 5 de juny. Els tràmits i les actuacions es fan llargues, la cua ja tenia 12 anys, hi anaven passant “ministres” que prenien decisions. Al 5 de novembre de 2009, la Secretaria d’Estat de Cambi Climàtic, la que ara és “ministra” de Medi Ambient, Energia i Canvi Climàtic, al seu temps resolia no fer l’avaluació d’impacte ambiental del projecte Castor, BOE 282/2009, de 23 de novembre, tot justificant que “… no se observaba que el proyecto vaya a producir impactos adversos significativos…”. Tot i això, ESCAL UGS havia presentat el maig del 2008, en compliment de les disposicions legals en matèria d’Avaluació d’Impacte Ambiental, segons RD 1/2008, RD 1.131/1988, Llei Autonòmica 2/1989 i el D 162/1990, el “Documento de Síntesis” de 46 pàgines on no constava cap referència a qüestions bàsiques de sismicitat de la zona.

Que va passar? La zona on es localitza el jaciment està classificada com de baixa sismicitat i per tant de risc sísmic baix. Tanmateix, hi ha informació disponible on s’identifiquen diferents fases de fracturació que afecten des de materials molt antics fins a sediments actuals. Agrupem els episodis de fracturació: A) fractures que afecten roques de més de 60 milions d’anys (Ma); B) roques i fangs de 20 a 14 Ma; C) altres materials de 14 a 5 Ma; D) més recents de 5 a 2 Ma; E) descripció de falles al Baix Ebre-Montsià de 2 a 0,35 Ma, algunes es consideren actives; F) al delta de l’Ebre identificació de falles de creixement de menys de 1000 anys; G) i per acabar d’adobar la cosa, en alguns sondatges de petroli a l’entorn de Castor, es detecten deformacions tangencials evidenciant l’existència d’esforços direccionals.

I amb tota esta informació, no calia fer un estudi de risc sísmic? Au, au…

A l’estiu del 2013 es va fer una petita injecció per justificar el correcte funcionament i vendre les participacions corresponents. Al setembre es va iniciar la injecció del gas matalàs. Inicialment el fet d’injectar el gas i apartar el volum d’aigua salada fins a la profunditat inicial va comportar sismicitat induïda que va arribar fins a 3,2 de magnitud o energia alliberada. Davant la situació de desconcert el 17 de setembre es va paralitzar la injecció. La situació es va anar calmant fins al 23 de setembre. El 24 i 25 de setembre petita activitat amb magnitud de fins a 3,5 i va disminuir durant els següents tres dies, ja no era sismicitat induïda, s’estava alliberant energia acumulada al subsòl, eren terratrèmols. El 29 de setembre al 4 d’octubre noves seqüències de terratrèmols de magnitud superior a 3,5 i màxim de 4,2. Posteriorment els terratrèmols van anar disminuint progressivament a mesura que passaven els dies. El desconeixement i la desinformació no van ajudar a tranquil·litzar els veïns dels pobles costaners que sortien al carrer a les tantes de la nit, a causa de la intensitat III o poder destructiu, en què els moviments de la terra arribaven a les cases.

Es van dixar de fer injeccions, la situació va comportar la redacció de bastants informes, tant per organismes oficials públics com centres de recerca diversos. Malauradament tots els sismògrafs enregistradors estaven a terra, no es podia situar bé els llocs on es van produir els terratrèmols. Com el rocam del jaciment està afectat per diverses fractures, segons el model geomecànic del subsòl, no tots els informes han coincidit en identificar la fractura o fractures que han causat els terratrèmols. El nivell de coneixement al qual es pot arribar permet una certa aproximació a saber el que ha passat, però també és cert que saber el que passarà no dixa de ser molt més complicat. La cua es fa molt llarga.

El 2017 va arribar l’informe dels americans, destacant que qualsevol estudi preinjecció amb metodologies estàndard de la indústria no hauria pogut arribar al mateix nivell de coneixements. Finalment destaquen les següents recomanacions: a) es considera un risc de fàcil desestabilització; B) hi ha risc sísmic si es reinicien les injeccions; C) la magnitud del sisme pot ser superior si es trenca tota la falla; D) s’han de redefinir pressions i volums de treballs; E) en cas de voler continuar aprofitant el jaciment es recomana més control sísmic, injeccions en fases i elaboració de protocols d’actuació adients.

En conseqüència, en el millor dels casos, tot i la incertesa en determinar quan i com s’alliberaran esforços tectònics acumulats en falles, és necessari anar millorant la capacitat científica. No dixar de plantejar-se qüestions com: A) si l’activitat Castor no hagués condicionat l’alliberament d’esforços acumulats que hauria passat en un futur indeterminat?; B) quant temps és “futur indeterminat”?; C) i si tots els esforços ja s’han alliberat?; D) i si no ho han fet?
I com la cua continua fent-se llarga, les decisions van arribar ràpidament, es van abonar les despeses a Escal UGS S.L., segons el que es va estipular al RD 855/2008, “(…) En caso de caducidad o extinción de la concesión, las instalaciones (…) para asegurar la recuperación de la inversión (…) por los titulares, en coherencia (…) se compensará a la empresa concesionaria (…) Lo anterior no será de aplicación en caso de dolo o negligencia imputable a la empresa concesionaria (…)”

Tot i que alguna resolució ha considerat no adient l’abonament de les despeses, la factura gassista continua aplicant els canons que durant un grapat d’anys serviran per recuperar-los. Cal fer-li un nus a la cua, desmantellar el Castor i que assumir les despeses qui en sigui responsable.

About the Author:

Doctor en Ciències Geològiques.