Eleccions municipals a la vista

2018-07-16T17:39:56+00:0014 de juliol de 2018|Firmes ebredigital.cat| Terres de l'Ebre|eleccions municipals|0 Comentaris

La vida política catalana està marcada per l’actualitat judicial sobre els presos polítics catalans i el desplegament progressiu de l’activitat parlamentària i del nou Govern de la Generalitat. Ara bé, des de fa setmanes les maquinàries dels diferents partits polítics centren les seves forces en les eleccions municipals del 2019.

Unes eleccions que dibuixaran un nou mapa polític en el qual podrem constatar l’efecte de la bipolarització del debat identitari i la fortalesa dels espais electorals dibuixats en les darreres eleccions catalanes. S’obri un nou cicle, també a les Terres de l’Ebre, ple d’incògnites.

La gran novetat a casa nostra pot ser Ciutadans, que va ser tercera força a les darreres eleccions catalanes però en canvi no va ser capaç de presentar cap llista a les eleccions municipals de 2015. Veurem si pot acabar fent realitat la dotzena de llistes que està intentant confeccionar i com això, de retruc, afecta les candidatures del PP, PSC, i , en menor mesura, l’antiga CiU. La seva presència faria aflorar un vot local fins ara invisible i canviaria les relacions en la política ebrenca.

El PSC, que des de les eleccions municipals de 2007 fins a les de 2015 ha perdut gairebé la meitat dels vots ebrencs, haurà de lluitar per aturar aquesta regressió. Potser l’efecte Sánchez l’acaba ajudant, o bé, la remor del 155 el continua arrossegant en caiguda lliure. El nombre de llistes que presenti, la competència de Ciutadans, i la renovació dels seus lideratges, serà bon un indicador de com poden anar les coses.

A les eleccions de 2015 el PP va tocar fons a les Terres de l’Ebre, passant dels 32 regidors del 2011 als 17 de llavors. Els darrers resultats de les eleccions catalanes, l’OPA ciutadana, i la situació que viu el partit, el condemnem a convertir-se en residual a les nostres Terres.

D’altra banda, l’espai dels Comuns-ICV té el repte de seguir consolidant el creixement de regidors i vots aconseguit el 2015, gràcies als bons resultats assolits a Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai, a més dels feus tradicionals de la Sénia i Tortosa. Veurem si, igual que va passar a les eleccions catalanes amb els fets de setembre-octubre i el debat independentista, les seves expectatives es veuen afectades.

Pel que fa al sector independentista, la incògnita se centra a saber si Esquerra Republicana, que a les eleccions del 2015 va experimentar un gran creixement, acaba fent el sorpasso definitiu a l’antiga CiU, ara, Junts per Catalunya. CiU que va guanyar en regidors i va assolir 2 punts percentuals més de vots que Esquerra; va veure retrocedir de manera significativa els seus resultats. Caldrà estar atents a com incidirà en el seu electorat factors com la marxa d’Unió Democràtica del seu costat, els problemes judicials derivats de la corrupció, el caràcter nítidament independentista que ha adquirit la formació i l’efecte Puigdemont.

La novetat a les eleccions de 2015 va ser la CUP, que va entrar amb 4 regidors als consistoris ebrencs on es va presentar. Sembla que de cara a l’any vinent no hauria de tenir problemes per ampliar el nombre de llistes, si considerem els resultats de les dues darreres eleccions catalanes.

Pel que fa a les candidatures independents, és prou clar que cada vegada hi ha una dificultat més gran per millorar la seva presència, d’aquí que s’hagi reduït el seu número; fet que contrasta amb una generalització important de la presència de candidatures sota les ‘marques blanques´ dels partits institucionals, sigui directament o bé en coalició amb plataformes ciutadanes .

Per últim cal destacar una dada a tenir present per les eleccions municipals que vindran. El 80% d’estrangers que viu a Catalunya ho fan des de fa més de 5 anys i per tant a les properes municipals hi haurà gairebé 700.000 persones amb una experiència personal d’immigració que tindran dret a vot. D’aquí que cada vegada més a les llistes electorals hi hagi una major presència d’aquest col·lectiu de ciutadans i un interès superior de les candidatures per mobilitzar el seu vot.

Autor:

X
X