Que cal posar-se les piles per salvar el Delta és una obvietat. Com s’ha d’actuar, però, és el que genera debat i diferents punts de vista. I s’han posat sobre la taula durant una jornada a Deltebre amb activistes i experts de la Uned, l’ACA, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, l’Idece i la Fundació Duran Martí. Amb visions que reclamen una gestió integral dels sediments, però també veus que creuen que calen altres mesures.
En el debat que ha acompanyat la projecció del documental ‘SEDiMENTS’ s’han escoltat diferents punts de vista. Rafael Romeo Garcia, enginyer de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) al tram final de l’Ebre, ha refusat que les comportes de fons siguin la solució al problemes del Delta. “Si creiem que buidant Riba-roja i Mequinensa, resolem el problema del Delta, ens enganyem a nosaltres mateixos. Allí n’hi ha uns quants i no tots son mobilitzables”, ha defensat Romeo García. “Genera més problemes que beneficis, molts conflictes, inseguretats al Delta amb els propis regants perquè el pantà garanteix l’aigua per als cultius”, ha afegit. L’enginyer s’ha mostrat oberta plantejar-ho, “sense apassionaments” i ha defensat que hi ha altres propostes més beneficioses i senzilles de desenvolupar i ha posat com exemple les barreres salines, els dics de protecció, regeneració de la costa. Ens estrallaríem si ho enfoquem tot als sediments de Mequinensa”, ha afegit.
En canvi, les dues últimes Proposicions No de Llei (PNL) aprovades pel govern espanyol en aquesta matèria, reconeixen la necessitat de mobilitzar els sediments del pantans. La PNL més recent aposta per fer una prova pilot a Riba-roja i de fet, aquest tipus de test per moure sediments dels pantans ja s’han iniciat a través del projecte Life Admiclim, on han col·laborat l’ACA i l’IRTA.
Com ha apuntat Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat d’Aigües de l’ACA, amb el programa s’han pogut comptabilitzar els sediments de l’Ebre i s’ha demostrat que existeix un dèficit. Com ha detallat Munné, de sediments en baixen aproximadament, unes 200.000 tones, quan haurien de ser 1.300.000 tones, “per anar bé”. També s’ha calculat que n’arriben 2.000.0000 als embassaments i bona part hauria d’arribar al tram final del riu.
També s’ha caracteritzat un model per conèixer quant i com repartir el sediment. “Ara ve el segon pas que seria actuar per fer passar aquest sediment i començar-lo a repartir”. L’ACA visitarà aviat un embassament dels més moderns, a Andalusia, on aquest tipus de by pass ja funciona. Munné ha apuntat que per als pantans més vells hi ha alternatives com dragar els sediments de la cua i abocar-los més enllà de la presa perquè s’arrossegui aigües avall quan s’obren les comportes.
El debat, per tant segueix obert i és del tot necessari per trobar i consensuar una resposta i una solució als problemes del tram final de l’Ebre i el Delta. Des de la ‘Campanya pels Sediments’ tenen clar que la feina tècnica ha de passar per mans d’investigadors, científics i experts.