L’estiu del 2018 és la data marcada perquè el nou Pacte Nacional de l’Aigua sigui una realitat. El govern espanyol es vol dotar així d’una eina de gestió dels recursos hídrics que doni resposta a les demandes de comunitats autònomes i territoris, regants i col·lectius professionals. I la Plataforma de Defensa de l’Ebre (PDE) fa temps que alerta què hi ha al darrere: un nou transvasament de l’Ebre amb transferències d’aigua entre conques.
“Estem molt preocupats perquè realment s’està treballant en com es pot fer el transvasament de l’Ebre amb la mínima conflictivitat possible”, alerta el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. “I Catalunya estem vivint d’esquena a aquesta realitat”.
El moviment antitransvasista tem una política de fets consumats: “És un tema que afecta molt a les Terres de l’Ebre i no l’estem afrontant. S’està creant un consens per possibilitar nous transvasaments a partir de la redacció d’un nou Pla Hidrològic Nacional”.
Davant les demandes explícites d’aigua de l’Ebre de comunitats autònomes com la de Múrcia -amb la premissa ‘L’aigua és de tots’- i l’augment previst d’hectàrees de regadiu, la PDE pronostica un nou any de mobilitzacions massives i demana al nou govern català que lideri la defensa de les Terres de l’Ebre: “No acceptarem mai un govern transvasista, sigui del color que sigui. Esperem que, d’una vegada per totes, algú assumeixi la defensa integral del futur de les Terres de l’Ebre, la prioritzen com a problemàtica de país i facin front als estaments que d’alguna manera estan possibilitant la pèrdua del Delta”.
A l’epicentre, el riu i el Delta, però, al fons, Saragossa i Madrid. “La lluita de la gent de les Terres de l’Ebre és a Saragossa i Madrid: el que necessitem són suports molt importants per poder capgirar la política de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient”, reivindica Tomás, també demanant més implicació dels polítics i institucions locals. I més deures al nou govern català: aclarir el futur dels canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia.
En aquest sentit, la PDE denuncia cert aïllament. A més de no ser convocats en reunions per parlar del nou Pacte Nacional de l’Aigua, encara esperen resposta a les dues peticions de reunir-se amb la ministra d’Agricultura. Ara, han demanat una reunió amb la directora General d’Aigües.
Als tribunals, la PDE espera la resolució de la denúncia al Tribunal Suprem contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Si no es tenen en compte els arguments que defensa l’entitat ecologista, i esgotada la via jurídica, la propera destinació serà Brussel·les, on ja s’estan investigant el de l’Ebre i més de cent plans hidrològics més.
“Molt possiblement l’any 2018 tornarem a mobilitzar-nos massivament”, conclou Tomás.