El contracte d’enginyeria, adquisició, construcció i instal·lació, adjudicat per Escal UGS a ACS el setembre de 2007, preveia un marge de benefici industrial del 5% per a la constructora. Una xifra però que en molts de casos es va disparar fins el 17% com a comissionista en la subcontractació d’una de les parts concretes de les instal·lacions, d’acord amb el pla d’inversions presentat per Escal UGS a l’agost de 2010, en el moment d’iniciar les obres.
Aquest és el cas de les plataformes marines de pous i de processos –que van acabar costant 97,5 i 542,3 milions d’euros, respectivament-. Després que el govern espanyol descartés encarregar-la a la filial d’ACS Dragados Offshore, per l’elevat preu que demanava, va ser la nordamericana Kiewit qui se’n va fer càrrec. Malgrat això, i sense fer-se càrrec del cost de possibles contingències en la seva instal·lació i els aranzels, la constructora es va fixar un marge del 17%. “Si el contractista no assumeix els riscos, el marge s’hauria de reduir sensiblement (5%), com si d’un treball per administració es tractés”, indica l’informe.
Finalment, les plataformes –que van haver de creuar l’Atlàntic amb una gran grua- es van acabar encarint uns 135 milions respecte el pressupost original. Dragados Offshore va acabar assumint un 20% del pressupost total per acoblar les plantes a Cadis –amb un guany d’ACS del 5%-. Però l’estalvi que havia de suposar contractar als Estats Units es va acabar fonent.